Ojo Crítico Y Memoria Visual José Milicua Illarramendi (Autor) Artur Ramon (Redactor) Escritos De Arte (Confluencias) 2016 José Milicua (1921-2013) investigaba como un científico, conversaba como un connoisseur y escribía como un poeta. Se enfrentó con frescura intelectual a problemas viejos y nuevos, y devolvió a los estudios iconográficos la dignidad de ciencia. Sus…
Continuar ... PISTA Nº36 > José Milicua / Artur Ramon – Ojo Crítico Y Memoria Visual
¿Qué pasa cuando, como mujeres, decidimos motu propio sexualizarnos? (I) ¿Qué hay más navideño que Papá Noel y las doce uvas? El vestido de Cristina Pedroche. O, mejor dicho, opinar sobre el vestido de la Pedroche. Imagino que a estas alturas todo ser viviente está al tanto, pero por si hay algún despistado en la…
Chaque année, l’Agenda de la Pléiade réunit des échos de la vie littéraire au xxe siècle. L’Agenda 2021 vous invite à parcourir l’année 1931 : les événements mis en lumière ont certes été choisis en fonction de leur importance, immédiate ou différée, mais aussi, mais surtout, pour le plaisir d’évoquer un livre ou un auteur attachant…
Continuar ... Pista nº 182 – La pléiade. Agenda 2021 – Il·lustrada per William Kentridge
Me desplacé a Matadepera (Barcelona) para hacer la sesión de fotos. Estaba algo abrumada por el encargo. En aquella época, la prensa afirmaba que Jaume Cabré era el mejor escritor europeo del momento y algunos periodistas le llamaban ‘monstruo’ de la literatura catalana. Yo no podía dejar de imaginar qué tipo de ‘monstruo’ sería. Llegué a…
Per què? Per aprofitar que l’èxit de la ciutat potenciï un espai museístic central. Això resoldria els problemes? Crec que no. Un branding potent de la muntanya d’Europa que aplega més patrimoni cultural als seus vessants potser ajudaria més. Això i uns accessos suficients.
Continuar ... Francesc Bellmunt sobre el debat ‘MNAC o MNAC Barcelona’
Un museu ha de ser important per la col·lecció, per la política expositiva, per la mediació cultural que fa amb el seu entorn, per la potència de la suma de tot plegat, no pel seu nom. En tot cas el problema no és que MNAC no s’entengui sinó que la nació a la que es…
Continuar ... Jaume Ciurana sobre el debat ‘MNAC o MNAC Barcelona’
Col·locar la marca Barcelona al MNAC és un acte “provincià”, que fa de Catalunya un país subaltern del mercat. El que hem de promoure és la visió de Catalunya com a futur estat independent. La cultura catalana és molt més que Barcelona. Cal desfer la visió que Catalunya és el lloc on està Barcelona.
Continuar ... Aticus Finch II sobre el debat ‘MNAC o MNAC Barcelona’
Certament, la marca Barcelona és més potent que la marca Catalunya, i en la natura del mot distintiu hi rau la qüestió. Dir marca comporta industrialitzar la cultura, i fer de les peces d’art productes per competir en un mercat subjectes al gust d’una majoria clientelista, i per tant, en objectes d’artesania. En aquest punt…
Continuar ... Miquel de Palol sobre el debat ‘MNAC o MNAC Barcelona’
Traslladar el problema de l’escassa repercussió del MNAC a l’absència de la marca Barcelona em resulta intolerable. El debat es va obrir amb intenció defensiva perquè, certament, el MNAC està infrautilitzat, però amb l’escassa cultura de la població local, valdria la pena reforçar la col·lecció amb autors amb més “marca” internacional i que els turistes…
Continuar ... David Castillo sobre el debat ‘MNAC o MNAC Barcelona’
El MNAC no té relat encara que està ben gestionat. La falta de relat li impedeix incorporar-se a cap lloc. MNAC i Montjuïc com a espai cultural no està encara articulat.
Continuar ... Xavier Bru de Sala sobre el debat ‘MNAC o MNAC Barcelona’
