* Del ciclo : CONSTRUCCIÓN Y CANSANCIO EN LA BARCELONA CULTURAL
Algunes raons que en justifiquen la necessitat
1. Equipament de ciutat. Barcelona necessita, més enllà de la Xarxa de biblioteques de proximitat, un servei a nivell de ciutat. Per a Barcelona és important completar la feina de la xarxa de biblioteques de proximitat (40) amb una biblioteca que, amb més espai i recursos, actuï com a gran equipament de la ciutat i pugui desplegar els seus serveis a nivell global en les tres dimensions de la biblioteca: la cultural, l’educativa i la d’inclusió social.
2. Institució referent en l’àmbit del llibre i la lectura. A la ciutat li cal poder disposar d’un equipament de referència en l’àmbit del llibre i la lectura. Barcelona és, des d’aquest any 2016, Ciutat de la literatura de la UNESCO. Un projecte que s’ha aconseguit presentant la candidatura com un projecte de ciutat, amb la participació d’un Comitè promotor, format per un conjunt d’entitats i institucions d’aquest àmbit. La Biblioteca podria ser un bon motor d’aquesta iniciativa i actuar com l’espai de referència per als actors del sector i per a una gran diversitat d’activitats i iniciatives que es desenvolupen a la ciutat: festivals, fires grans esdeveniments …
3. Centre d’innovació social en la lectura. La nova biblioteca central ha d’actuar com a centre d’innovació social i tecnològic en l’àmbit de la lectura, també la digital. La producció de continguts digitals i la seva distribució han comportat grans canvis a molts àmbits de la societat actual. La Biblioteca ha de ser aquest referent innovador en el sector del llibre, la literatura – especialment la infantil – i la lectura, amb un accent especial en l’experimentació i el coneixement de l’ús dels recursos digitals per part dels usuaris.
4. Articulació de la xarxa. La ciutat necessita una Biblioteca central que articuli la xarxa de les biblioteques de la ciutat. La Biblioteca ha de prestar suport i serveis a les biblioteques de Barcelona, obrint-se també a l’àrea metropolitana. Des de la mirada d’innovació social, que comentava anteriorment, la Biblioteca hauria de ser un bon laboratori, especialment en els àmbits de la lectura i de la formació, que permetés poder implementar projectes pilot a biblioteques de barri.
5. Lideratge en els processos de canvi de la biblioteca pública. La biblioteca ha de dissenyar serveis per al futur i liderar els processos d’innovació, també en l’àmbit professional, en cooperació amb les institucions educatives i associatives bibliotecàries, nacionals i internacionals.
6. Centre educatiu i inclusiu. La biblioteca ha de ser un recurs de coneixement i cultura que busqui l’equitat. La Biblioteca ha d’actuar com a nus central d’ una xarxa amb les institucions culturals i educatives de la ciutat per construir un veritable treball cooperatiu entorn del coneixement i la lectura. I ser una bona aliada en les polítiques d’integració, amb la gestió de serveis i recursos especials, per exemple, un fons documental multi lingüístic, per donar resposta a la diversitat cultural de la ciutat, o el Servei de literatura infantil i juvenil, ara ubicat a la Biblioteca Xavier Benguerel.
Ha de compartir amb l’administració local i el tercer sector projectes com: l’aprenentatge de llengües, programes de lectura i escriptura, iniciatives de coneixement de la ciutat i de la seva societat plural i diversa o programes de suport a l’ocupació.
7. Construcció d’una ciutadania informada i crítica. La proximitat del Parlament de Catalunya amb la que ha de ser la ubicació de la Biblioteca, li ofereix moltes possibilitats per poder contribuir a construir una ciutadania més activa socialment i políticament. Pot acostar l’activitat parlamentària a la ciutadania. La Biblioteca, a partir dels seus valors de neutralitat, pot ser un bon espai per a acollir activitats i recursos sobre les discussions del debat legislatiu.
8. Accés a la informació. Les biblioteques públiques tenen com un dels seus principals objectius l’accés a la informació. Una biblioteca central, amb les característiques que ha de tenir la de Barcelona, ha de poder donar resposta a aquesta necessitat de la comunitat amb millors condicions i recursos, compartint eines amb les biblioteques universitàries de la ciutat i la Biblioteca de Catalunya.
9. Xarxa internacional. Aquest nou equipament ha d’establir una relació amb altres biblioteques europees i del món al mateix nivell i articular projectes comuns en àmbits d’interès compartit.
10. Espai públic. La intervenció arquitectònica de la Biblioteca, i l’ús posterior del servei, poden actuar com a veritable motor de revitalització de la zona des del punt de vista urbanístic i social. La Biblioteca és un veritable espai públic, un espai que ha de sorprendre a l’usuari. El ciutadà ha de poder disposar d’espais per estar sol i per a compartir, per intercanviar experiències i coneixements: un equipament amb diferents zones, per a diferents usuaris i amb usos diversos.
Després de tots aquests anys amb el projecte aturat, no fa gaire, i en temps de descompte, el govern espanyol en funcions va anunciar la possibilitat de poder iniciar les obres – plantejades en fases – l’any 2017. I va proposar un nom per a la Biblioteca, el de Carme Balcells. La proposta lligaria perfectament amb els objectius d’aquesta biblioteca central: ser la casa del llibre i de la lectura de la ciutat. Esperem que, a més de nom, aviat podem gaudir també de la Biblioteca.
*
Assumpta Bailac és la Gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona.
