De Marta Casals Balaguer

Publicat per Centre d’Informació i Documentació

 

 

Revista Debats. Revista de cultura, poder i societat

Coordinadores: Marta Casals (Universitat de Barcelona, Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura) i Anna Villarroya (Universitat de Barcelona, Centre de Recerca en Informació, Comunicació i Cultura)

Els últims anys han estat escenari de nombroses reivindicacions al voltant de la presència de les dones en el món de la cultura. Moviments com el #MeToo o #OnSónLesDones han posat a l’agenda política els atacs contra dones artistes, les dificultats d’aquestes per accedir a llocs de poder o la manca de reconeixement i de visibilització de les seves obres. Així mateix, organismes internacionals com la UNESCO han alertat de la vulneració dels drets culturals de les dones i dels gèneres menys representats en publicacions diverses (2018 Global Report Re|Shaping Cultural Policies; Culture & working conditions for artists, 2019; Freedom & Creativity. Defending art, defending diversity, 2020) i diferents països han adoptat mesures per poder-hi fer front.

En l’actualitat, un dels aspectes centrals que busquen gestionar certes institucions, per mitjà de l’aplicació de polítiques culturals, és la reducció de les bretxes de gènere en l’accés als recursos culturals, econòmics i socials de les dones i la població LGTBI. En aquest sentit, analitzar aquestes bretxes en els temes relacionats amb la gestió de la cultura hauria de contribuir a la transformació de l’actual desigualtat de gènere des d’un marc de política cultural amb perspectiva de gènere. De la mateixa manera, des de diferents administracions autonòmiques i municipals es busca la consolidació d’una cultura organitzacional sense discriminació i amb igualtat d’oportunitats i drets, que es troba en ple procés de constitució. Entre d’altres factors, consolidar una agenda cultural amb perspectiva de gènere esdevé necessari per al desenvolupament d’accions que promoguin els principis d’igualtat, equitat i no discriminació.

L’actual crisi global generada per la situació de pandèmia pot fer, però, trontollar els impulsos dels darrers anys, especialment per la manca de focus en la igualtat de gènere dels programes de rescat i d’ajut que s’han posat en marxa arreu del món. En aquest sentit, és rellevant analitzar com la pandèmia ha afectat els grups de treballadors creatius i culturals de manera diferent, especialment les dones i els gèneres menys representats. El fet que les responsabilitats de cura sigui un factor determinant de la incapacitat de generar ingressos durant la crisi pot agreujar les desigualtats (de gènere) a llarg termini. Això és particularment rellevant per a les artistes i professionals de la cultura que treballen de manera freelance o per compte propi i que poden patir més la discriminació en la seva progressió professional o fins i tot en l’entrada al mercat laboral a causa de les responsabilitats de cura.

Amb una perspectiva àmplia, el monogràfic pretén recollir recerques empíriques i teòriques que ajudin a conscienciar sobre les desigualtats de gènere en l’àmbit cultural, així com aquelles que evidencien noves formes de fer més justes i diverses culturalment. Es tindran en compte, principalment, estudis dels àmbits de la ciència política, la sociologia, l’economia, la gestió cultural, i també des d’altres disciplines com l’antropologia, els estudis culturals, la història, l’educació, la museologia o la comunicació. Seran especialment benvinguts aquells treballs que tinguin una perspectiva interdisciplinària i alhora internacional i que puguin copsar els efectes que la crisi generada per la COVID-19 té en el món de la cultura des d’una perspectiva de gènere.

El monogràfic valorarà la publicació de textos sobre els temes següents:

• La perspectiva de gènere en les polítiques culturals públiques.
• Les desigualtats de gènere en el mercat de treball cultural i artístic.
• El biaix de gènere en els sistemes de recomanació algorítmica de les plataformes de consum cultural.
• Les desigualtats en el reconeixement de les dones en l’àmbit cultural (premis, distincions, etc.).
• Les barreres en la progressió a llocs claus de decisió en la intermediació artística o la indústria cultural.
• La bretxa de gènere en l’accés als recursos, béns i serveis culturals, i també a determinats sectors i professions culturals.
• El rol del gènere en la professionalització de disciplines del camp de la cultura i la gestió cultural.
• La incorporació de la perspectiva de gènere en la gestió dels equipaments culturals.
• Institucionalitat cultural: paper i lloc de les dones en la gestió pública.
• Les representacions de gènere en els mitjans de comunicació i en els productes culturals.
• Drets culturals lliures d’exclusions de gènere.

Terminis d’entrega i instruccions:

Els articles podran ser escrits en català, castellà o anglès. Els resums, amb un títol clar i d’un màxim de 800 paraules, hauran d’enviar-se electrònicament als correus de les editores (martacasals@ub.edu; annavillarroya@ub.edu), així com a l’equip editorial de la revista (secretaria.debats@dival.es) abans del 10 de gener de 2021.

Les editores notificaran als autors/es abans del 31 de gener de 2021 en relació amb les seves propostes de contribucions i els autors/es dels resums acceptats hauran de seguir les instruccions de la revista per enviar els seus articles complets abans de l’1 de maig de 2021. La revista i les editores notificaran la primera ronda de revisions dels articles el 15 de setembre de 2021 i la publicació final del monogràfic està prevista per 2022.

Els articles no hauran d’excedir les 8000 paraules (notes i bibliografia inclosa) i hauran de seguir les directrius de la revista. Un cop pujats els articles a la plataforma, aquells que s’ajustin a les directrius de la revista i a les temàtiques de la present convocatòria, passaran per un procés de revisió peer review.