* Del ciclo : CONSTRUCCIÓN Y CANSANCIO EN LA BARCELONA CULTURAL

Com més centralitat la ciutat de Barcelona ocupi en el concurs del món, més centralitat ha de cedir a la seva perifèria. Les grans capitals culturals són dual-core: tenen un doble nucli que batega a un ritme harmònic entre centre i perifèria. Al centre, la governança, les institucions, les grans infraestructures i firmes. Als marges, la creativitat, el talent, l’aliment de la gran fàbrica. Les raons? L’equilibri ecosistèmic. La inflació de l’èxit centrifuga l’humus de la cultura: els espais de creació, l’espontaneïtat creativa, la iniciativa frugal i subversiva.

Així que si volem fer una reflexió del futur de la Barcelona cultural, hem de posar la mirada en com funciona l’engranatge entre tots dos nuclis: Quines transmissions es generen? Quina estratègia comuna s’està duent a terme entre les administracions? Quin és l’enclavament idoni de la perifèria cultural i què necessita infraestructuralment? En què l’administració pot ser aliat i en què pot ser una rèmora?

Barcelona necessita un districte a on dur a terme l’aposta per la creativitat i la cultura de base. Un ecosistema fecund i ambiciós, amb filtratge de qualitat i empatia territorial, i a on es puguin assentar col·lectius artístics, companyies de teatre, sales de concert i espais d’art amb excel·lència cultural. Un entorn amb una governança ciutadana que estableixi enllaços entre els habitants culturals i la societat civil, que forneixi plataformes culturals per a on difondre el talent nou arribat i organitzar accions culturals alhora internacionals, de qualitat i properes al territori. Una administració que aprengui dels errors del passat -cas 22@: que protegeixi la petita cultura i els laboratoris de creació davant les multinacionals de la creativitat i de les TIC; que sensibilitzi a propietaris i vetlli per a l’estabilitat dels preus i contra la gentrificació. Un sistema no basat en la construcció de nova planta, ni en cap objectiu que s’escapin de la generació de cultura de qualitat i ben ancorada al territori.

Un districte cultural, en definitiva, que sigui una fàbrica de la creació, el motor perifèric -però central- que alimenti i animi el gran vaixell global de Barcelona.

Albert Mercadé

*

Albert Mercadé (Barcelona, 1981) és director artístic del districte cultural de L’Hospitalet i de la fundació Arranz-Bravo. Llicenciat en història de l’art i doctorat en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, és autor dels assaigs Matèria reservada (Edicions 62, Premi ACCA 2009) i Joan Rebull. Catàleg raonat (Fundación Arte y Mecenazgo, Premi ACCA 2011).

* * *
Sigue el debate diario de Hänsel* i Gretel* en nuestra cuenta de TWITTER