* Del ciclo : CONSTRUCCIÓN Y CANSANCIO EN LA BARCELONA CULTURAL
Aquestes tres accions tenen en comú el verb caçar. Provinent del mot llatí “captiare”, caçar significa ‘intentar agafar o capturar’. L’espècie humana ha practicat la cacera, juntament amb la pesca i la recol·lecció, des de la prehistòria com a mètode per satisfer les necessitats pròpies i garantir la supervivència de l’espècie. Segons Plató, un “exercici diví”.
Fent un salt en el temps ens plantem al segle XXI i l’objecte de la cacera és una bestiola anomenada Pokémon. Des que Nintendo va decidir llençar oficialment Pokémon GO a Espanya el passat mes de juliol, “caçar Pokémons” ha esdevingut un fenomen social de masses que té ben entretingut a un gran nombre d’adeptes. De la nit al dia les ciutats tenen Poképarades, “Gimnasos”, s’hi celebren Pokéquedades… Sense anar més lluny, Barcelona (el Parc de la Ciutadella -especialment la zona propera al Zoo-, la platja de la Barceloneta o la mateixa Diagonal) està farcida de venonats, pidgeys, charmanders, squirtles o bulbasaurs. Els fans t’expliquen que la idea és anar caminant per la ciutat, tot fent ús del GPS i la càmera del mòbil amb l’objectiu de capturar aquestes criatures.
I què és el que fa que estigui tenint tan d’èxit? A diferència d’un videojoc “tradicional”, Pokémon GO utilitza la tècnica de la realitat augmentada. Això empeny al jugador a sortir al carrer (realitat física) a la recerca i captura dels personatges que li proposa la plataforma (univers virtual). Si cal, aquest camina kilòmetres per trobar l’anhelat Mr. Mime, un Pokémon exclusiu d’Europa. Es tracta d’un fenomen que afecta a totes les edats i professions: només cal que t’agradi el joc, tenir esperit “col·leccionista” i voler ser qui tingui més Pokémons al sac en un curt període de temps, exercitar l’esperit competitiu, tot plegat. Mantenir aquest alt grau d’entusiasme entre els jugadors no és tasca fàcil. Al cap i a la fi es tracta d’un joc i com a tal està condemnat a ser superat per la inexorable obsolescència.
Fa unes setmanes vèiem en premsa que, inspirant-se amb l’èxit de Pokémon GO, Aveline Grégoire, professora d’una escola de primària de Bèlgica, ha desenvolupat a través d’un grup de Facebook (Chasseurs de livres) un joc que incita a sortir de casa a la recerca i captura de llibres. Aquesta iniciativa, que ja acull prop de 80.000 participants, té com a finalitat incitar a la lectura d’una manera totalment gratuïta i desinteressada. Els jugadors publiquen fotografies i donen pistes sobre el lloc on han amagat el llibre per tal de que la resta de participants el pugui trobar, llegir i tornar a alliberar “a la natura”. A Bèlgica cacen llibres. Cacen cultura.
I a Barcelona? Cacem? Tinc bones notícies. En aquesta ciutat, a més d’existir un lleial exèrcit de caçadors de Pokémons, existeix un petit col·lectiu de caçadors no armats. Són els Caçadors d’Hermes de Barcelona i es dediquen a “caçar” les representacions del déu grec Hermes que els escultors i els arquitectes de finals del segle XIX i principis del segle XX van deixar escampades per tota la ciutat comtal, des del Front Marítim fins al Cementiri de Montjuïc passant pel Gòtic, les Rambles, la Plaça de Catalunya, el Passeig de Gràcia o la Rambla de Catalunya. Trobar-lo no és gaire complicat. Només heu de saber identificar-lo: sandàlies alades, casc alat i caduceu (bastó amb dues serps entrellaçades).
Sortir a caçar Hermes és una activitat que us obligarà a observar els carrers, les façanes i els edificis de la ciutat tot apreciant els detalls i, com un tic automàtic, n’acabareu assenyalant els seus trets més característics: realitat física, vaja. No anireu a cegues, doncs sabreu que les representacions del Déu Hermes les podeu trobar en edificis que tenien (o tenen) a veure amb el comerç, la indústria, l’art, les finances i les ciències. Hermes és, segons la mitologia grega, el Déu que les encarna. Sabent això anireu intuïtivament a cercar-lo a les Drassanes, a l’Autoritat Portuària, al Passatge del Crèdit, a l’Hotel 1898 o al Banc d’Espanya. I finalment, també sabreu que el podreu trobar representat a les façanes d’algunes de les cases burgeses més emblemàtiques de l’Eixample; els burgesos el van adoptar com a símbol de prosperitat econòmica.
Caçar Hermes és una activitat a través de la qual pots redescobrir Barcelona i els seus edificis. Només et cal anar ben calçat i portar una càmera fotogràfica. Us donaran punts per trobar un Hermes? Quin és el premi? Caçar cultura. Tant l’activitat dels Caçadors de Llibres a Bèlgica, com la dels Caçadors d’Hermes a Barcelona tenen, al meu parer, elements de gamificació. En ambdós casos es pretén que l’usuari o “jugador” participi i
gaudeixi del procés de descoberta, capturar un llibre o una representació d’Hermes “amagats” en un entorn concret. Aquestes activitats es converteixen en experiències lúdiques i culturals que, a partir d’una primera presa de contacte, motiven a l’usuari a continuar fent servir el seu enginy per aconseguir un determinat objectiu.
Caçar Hermes està a l’abast de tothom i cobreix interessos i passions força variats. Des d’un nen petit que és fan dels súper herois a un apassionat de la història de Barcelona tot passant per una persona a qui li agrada passejar per la ciutat o d’una altra que no surt de casa seva sense la càmera fotogràfica.
Però si el considerem com un joc, pot passar de moda? Me’n puc cansar? En el pitjor dels escenaris, si el que succeeix és que us en avorriu però, com a contrapartida, se us desperta la curiositat per caçar altres deïtats existents a la ciutat, us comenceu a interessar pels elements decoratius del modernisme o a preguntar-vos perquè certs edificis han desaparegut, o voleu esbrinar perquè hi ha tant d’street art pels carrers de Barcelona, creieu-me, deixar de caçar Hermes serà la menor de les tragèdies.
Així doncs, si caçar cultura “a seques” us fa mandra i ja heu recorregut totes les Poképarades de la ciutat, us animo a caçar Hermes, un personatge mitològic que tot i tenir ales tant als peus com al cap, no s’escapa. És una solució intermèdia que us aportarà més del que us espereu. Paraula de caçadora.
*
Núria Manchado.”Llicenciada en Dret, nascuda a Tarragona i resident a Barcelona des de fa una dècada. La curiositat em porta a observar i descobrir una ciutat que no deixa de sorprendre’m i fascinar-me cada dia. Procuro recollir de manera periòdica la barreja singular de disseny, història, avantguardisme, multiculturalitat i sabors mediterranis que ofereix aquesta ciutat al meu bloc “Bcn Last Call”. Sóc membre de la xarxa Barcelonasfera i de l’Associació Cultural “Caçadors d’Hermes de Barcelona“.
Així doncs, si caçar cultura “a seques” us fa mandra i ja heu recorregut totes les Poképarades de la ciutat, us animo a caçar Hermes, un personatge mitològic que tot i tenir ales tant als peus com al cap, no s’escapa. És una solució intermèdia que us aportarà més del que us espereu. Paraula de caçadora.
*
Núria Manchado.”Llicenciada en Dret, nascuda a Tarragona i resident a Barcelona des de fa una dècada. La curiositat em porta a observar i descobrir una ciutat que no deixa de sorprendre’m i fascinar-me cada dia. Procuro recollir de manera periòdica la barreja singular de disseny, història, avantguardisme, multiculturalitat i sabors mediterranis que ofereix aquesta ciutat al meu bloc “Bcn Last Call”. Sóc membre de la xarxa Barcelonasfera i de l’Associació Cultural “Caçadors d’Hermes de Barcelona“.
