Em sembla que el nom d’un museu no ens indica la seva qualitat, però en canvi sí la seva intenció. Mai m’he preocupat que se’n digui MNAC, si bé no sona bé. Però tampoc sona bé MNCARS, o quelcom de similar, i. en canvi, ofereix, des de que hi ha en Borja-Villel, un bon contingut i operativitat.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya porta aquest nom perquè ens cal fer constar que Catalunya té un museu nacional. És el projecte de Prat de la Riba, d’en Folch i Torres i del catalanisme irredempt: que consti que tenim identitat. Si s’hi afegeix Barcelona demostrarem que no tenim prou identitat i que l’hem de manllevar d’un eslògan que ha fet fortuna. Jo, que l’he visitat des del 1941 -m’hi passejava tot sol- n’he dit sempre: el museu de Montjuïc o el romànic.

Quan puguem fer el que creurem aleshores posarem els noms que la societat ens doni per a les coses i les nostres realitzacions. Per ara, no perdem més el temps.