El canvi climàtic ja afecta la majoria dels ecosistemes planetaris, per això, ja no és raonable plantejar-ho com una preocupació de futur, és un repte del present. Som els primitius d’una nova civilització, com ens definia l’exposició Després de la fi del món que va organitzar el CCCB. A hores d’ara només hi ha lloc per a la utopia o per la catàstrofe, sense marge per als grisos. I, a mesura que la població creix i la ciència es torna més aterridora, entenem que els recursos naturals del planeta són finits i valuosíssims.

A Barcelona, hi ha diverses iniciatives que intenten reivindicar la necessitat d’un canvi d’hàbits i polítiques des de l’activisme veïnal com El Moviment per la Justícia Climàtica o la Plataforma Eixample Respira. En un context on les grans metròpolis tenen cada cop més un pes estratègic, les iniciatives locals que col·laboren en xarxa poden originar l’efecte papallona i aconseguir algun canvi en l’engranatge del sistema. Ara, més que mai, la cultura i els hàbits dels ciutadans, sobretot els de consum, són rellevants i això ho saben molt bé les grans corporacions que han vist en la gestió sostenible una nova manera d’acostar-se als consumidors, diferenciar-se de la competència i renovar el relat de marca.

L’art com a eina de transformació social
En les arts plàstiques, trobem iniciatives que promouen la creació artística i el disseny artesanal de productes a partir de materials reciclats, com és el cas de Drap-Art, l’associació que crea peces d’art úniques a partir d’objectes recuperats de les escombraries, o Petrolart que utilitza les restes de l’anomenat “chapapote” com a pintura per a quadres.
La cultura de la sostenibilitat també ha arribat al món de l’entreteniment: la iniciativa “Cinema sostenible”, impulsada -entre d’altres- pel Festival de Cinema de Medi Ambient, la UPF i la PAC, vol introduir criteris de sostenibilitat en la producció audiovisual. Unes indicacions que poden incloure actuacions tan fàcils d’implementar com l’ús de paper reciclat, eliminar les ampolles de plàstic o il·luminar amb leds durant els rodatges, però que també poden suposar canvis radicals en la planificació i la manera de treballar.

A nivell gastronòmic, la tendència internacional de comprar i cuinar de manera responsable, està canviant la manera de funcionar d’institucions tan arrelades a la nostra cultura com són els mercats municipals de Barcelona i té la complicitat dels professionals de la cuina que han posat de moda el concepte de cuina de reaprofitament. A la jornada Fixing the Future, una iniciativa creada a cavall entre Barcelona i Londres i que vol ser un altaveu de projectes d’innovació social i sostenibilitat, el director general de la Fundació Alícia, Toni Massanes explicava que “Catalunya té una gran biodiversitat, però si no la coneixem, no li donem nom ni ús, es queda en simples herbes”. Per comprar productes kilòmetre zero, primer els hem de conèixer i saber-los cuinar. D’aquí la importància de la pedagogia, i per tant, de la cultura.

Aquest canvi cultural és holístic i va més enllà del consum. Algú podria dir que és un revival del New Age dels seixanta, però deixant de banda l’orientalisme i l’espiritualitat d’aquells hippies, per buscar una sortida alternativa als futurs distòpics que ens planteja la ciència-ficció. En aquest context, el silenci i la desconnexió tecnològica s’han convertit en valors preuats i ja hi ha iniciatives culturals que posen l’accent en aquest tema, com és el cas d’El Grand Tour que organitza cada estiu Nau Côclea, i que proposa una particular travessa de 300 km on els caminants comparteixen viatge amb diferents artistes. La ruta està traçada en forma d’espiral, amb aquesta manera d’avançar en cercles, els caminants poden endinsar-se en profunditat en el territori que recorren i copsar-ne tota la seva essència. És una proposta de turisme lent que inclou des de paratges naturals a no-llocs com polígons industrials o autopistes i que interpel·la al viatger que és qui ha de decidir on i com mirar, en comptes de seguir els “llocs d’interès” que prescriuen les guies turístiques.

Sobre el tauler hi ha diferents moviments, però cada vegada queden menys fitxes en joc. La cultura entesa com a educació, pot ser el motor de transformació social que engloba els valors d’una societat. Aquesta és la palanca que podria aconseguir el canvi per què el que ara ens sembla impossible, en un futur sigui normalitat.

*

Elisenda Lara, periodista especialitzada en cultura i mitjans audiovisuals.