* Del ciclo : CONSTRUCCIÓN Y CANSANCIO EN LA BARCELONA CULTURAL
Els antecedents
L’oferta d’un solar de l’Ajuntament de Barcelona a l’Administració general de l’Estat per a la construcció de la Biblioteca provincial (BPE) ve de molt lluny. En les negociacions de l’any 1987 sobre la inversió cultural a la ciutat amb qui va ser ministre de cultura, Jorge Semprún, ja es manifestava la voluntat de construir la biblioteca. Per diferents motius es van anar descartant diverses ubicacions fins que, al cap de deu anys, l’Ajuntament plantejà la construcció de la BPE de Barcelona a l’antic mercat del Born.
Barcelona va ser, i és, l’única ciutat capital de província on l’Ajuntament manifesta una voluntat d’implicar-se – més enllà de la cessió del solar – en el procés de selecció d’arquitecte i en la construcció de la Biblioteca, amb la constitució d’una comissió de seguiment formada per les tres administracions implicades. És per això que el 21 de novembre de 1997 es formalitzava un conveni entre l’Administració general de l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona per a dur a terme la rehabilitació i adaptació de l’antic mercat com a biblioteca.
Davant l’aparició d’importants restes arqueològiques a la zona d’actuació, i després d’un debat ciutadà amb posicions molt oposades, les institucions catalanes van plantejar al Ministeri la necessitat de fer-ne una conservació extensiva i per tant desestimar l’espai per a la construcció de la Biblioteca.
Aquesta decisió va comportar que l’Ajuntament de la ciutat busqués una ubicació alternativa, que es volia també situada a Ciutat Vella i propera a l’espai previst inicialment. El 22 de desembre del 2004 el Plenari del Consell Municipal acordà la cessió gratuïta d’un solar situat al costat de l’Estació de França i al setembre del 2006 es va signar un protocol on s’establien els nous compromisos de les tres administracions.
A partir d’un concurs d’idees per a la construcció, es va seleccionar la proposta de l’equip Nitidus arquitectes. El Ministeri aprovà el projecte executiu el 2012. Han passat quatre anys i la situació actual és la d’un solar cedit, d’un projecte aprovat però sense cap dotació pressupostària per part del govern d’Espanya, que és qui ha de construir l’equipament, per poder iniciar les obres. La intensitat de la pressió de les administracions catalanes, Generalitat i Ajuntament, ha estat desigual durant aquests anys, i diria que en alguns moments insuficient.
Què passa a altres ciutats europees?
Les grans ciutats europees han optat per diferents models en el moment d’estructurar el servei de biblioteca pública. En general, però, compten amb una biblioteca central i unes biblioteques de barri o de districte que treballen en xarxa. Aquests últims anys algunes d’aquestes ciutats d’Europa han apostat per construir biblioteques centrals, de dimensions importants pel que fa als metres quadrats, i amb funcions, no homogènies entre elles, pel que fa a la centralitat de la xarxa. Els objectius i les visions d’aquestes biblioteques són diferents en funció de la seva història, la tradició, la realitat del seu context social i els recursos disponibles. Algunes d’aquestes biblioteques ja funcionen i d’altres estan encara en procés de construcció. La majoria superen els 15.000 metres quadrats, uns horaris extensius i acostumen a concentrar determinats serveis bibliotecaris d’abast de ciutat. Són institucions culturals de primer nivell.
Amb una ràpida mirada a diferents ciutats, podríem destacar la Biblioteca d’Amsterdam (2007-28.500 m2) a Holanda; Birmingham (2013-14.000 m2) al Regne Unit; la Biblioteca d’Aarhus (2015 – 30.000 m2) a Dinamarca; la Biblioteca d’Oslo (2017 – 14.000 m2) a Noruega i la d’Hèlsinki (2018 – 16.000 m2) a Finlàndia. Potser la realitat que s’acosta més a la nostra, pel què fa a la xarxa de biblioteques públiques de la ciutat i com a model de servei, seria la d’Hèlsinki. La ciutat compta amb una xarxa de 37 biblioteques i dos bibliobusos. El 2015 l’Ajuntament va prendre la decisió de construir una nova biblioteca central al centre de la ciutat, de més de 16.000 m2. que preveu obrir el 2018. Per tant, i en el context europeu, les ciutats metropolitanes han apostat, i aposten, per grans equipaments de biblioteca pública, tot i disposar d’una xarxa de biblioteques de proximitat.
La realitat de la biblioteca pública a Barcelona i de les biblioteques provincials espanyoles
Cal insistir que el model de biblioteques provincials a cada capital, una biblioteca pública que paga l’Estat la seva construcció i en manté després la titularitat del servei, té els seus orígens a fa més de 200 anys, a l’època de les Corts de Cadis i als lloables principis de la Il·lustració. Ha plogut molt des d’aleshores. Una disfunció que moltes vegades, per la desconnexió amb les polítiques locals de les ciutats on estan ubicades, ha debilitat la intervenció dels ajuntaments en el desplegament de les xarxes de proximitat. Aquesta és una realitat que es pot veure clarament també a Catalunya.
En aquest sentit a Barcelona la situació ha estat diferent. Sense biblioteca provincial, l’Ajuntament de la ciutat va fer una aposta per a la biblioteca pública l’any 1998 amb l’aprovació del Pla de biblioteques i la constitució d’un Consorci per a la seva gestió l’any 2001. L’impacte del desplegament del Pla ha estat rellevant. Del 13% de ciutadans amb carnet l’any 2001 s’ha arribat a més del 56% l’any 2015, amb més de 900.000 inscrits. La ciutat té una xarxa de 40 biblioteques desplegades de forma equilibrada per barris i districtes, que ens permet dir que gairebé tothom té una biblioteca a menys de 20 minuts caminant des del seu domicili.
El Pla està gairebé conclòs, tot i que hi ha alguns districtes que, per motius diferents, necessiten nous equipaments o l’ampliació dels existents, com són els de Sarrià –Sant Gervasi i Sant Martí. L’Ajuntament de la ciutat ha invertit més de 125 milions d’euros al llarg d’aquests anys per a la construcció i millora dels equipaments bibliotecaris. El funcionament de la xarxa costa als ciutadans només 15 euros a l’any.
Però al projecte li falta la Biblioteca central.
I això a Barcelona, ciutat de la literatura de la Xarxa de ciutats creatives de la Unesco. El llibre, la lectura i la literatura.
Barcelona és un centre editorial de primera magnitud. Tots els sectors professionals del llibre són presents a la ciutat. I la ciutat viu la literatura en totes les seves expressions: des de festivals literaris, que connecten lectors amb autors, fins a fires, que ofereixen possibilitats als sectors professionals.
BCNnegra, Kosmópolis, Món llibre, Setmana de la poesia, Setmana del llibre en català, Barcelona Novel.la Històrica, Munt de Mots, Fira del llibre prohibit són algunes de les iniciatives literàries ciutadanes. La Fira del Llibre d’ocasió antic i modern, el Saló del còmic, el Saló del Manga o el Liber són exemples de fires professionals que se celebren periòdicament a Barcelona. Tota la ciutat configura un veritable sistema literari, del que en formen part els escriptors, traductors i editors amb totes les institucions dedicades a connectar la literatura i el llibre amb els lectors, especialment llibreters i biblioteques. Cal fer una menció especial a la literatura infantil i juvenil, amb iniciatives promogudes pel Consell català del Llibre infantil i juvenil i amb un servei especialitzat a la Biblioteca Xavier Benguerel.
Aquest any Barcelona és ja Ciutat de la Literatura, dins la Xarxa de ciutats creatives UNESCO, amb una candidatura elaborada amb tots els agents i iniciatives de la ciutat en aquest àmbit, que va ser aprovada per la UNESCO a finals del 2015.
*
Assumpta Bailac es Gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona.
