* Del ciclo : CONSTRUCCIÓN Y CANSANCIO EN LA BARCELONA CULTURAL
Un dels grans reptes que tenim a la ciutat de Barcelona és innovar i establir mecanismes perquè l’anonimat i individualisme que destil·len les grans urbs puguin ser atenuats en la mida del possible.
Quan vam iniciar Apropa Cultura, un programa a cavall entre el sector social i el cultural, vaig comprovar que pocs camins s’havien traçat dins de l’administració pública entre aquests departaments. Així que ens vam convertir en facilitadors de polítiques culturals adreçades al sector social. Precisament per això és un exemple d’innovació: perquè des d’un equip de cultura, amb molta sensibilització social nascut a L’Auditori de Barcelona, s’han teixit aquestes connexions entre dos mons que es necessiten i a més celebren haver-se trobat.
Quan un grup en risc d’exclusió social, parlem per exemple de col·lectius de persones amb drogodependències, persones en situació de sense llar, persones amb discapacitat o amb trastorn mental…, gaudeix d’un espectacle o visita a un museu, teatre o auditori emblemàtic de la seva ciutat, rodejat del públic habitual, els beneficis són elevadíssims. Pel sector social, la cultura significa un recurs de lleure educatiu i inclusiu de qualitat, ajuda a desenvolupar la persona i a treballar la inserció social. Aquestes persones, no se’n sortiran de la seva situació només a través de les prestacions socials, cal un pas més enllà; i per tant la col·laboració amb cultura i treball és molt necessària.
I així ho va entendre de seguida l’Ajuntament de Barcelona. Des del 2006 i fins avui, s’ha bolcat donant suport econòmic al programa des del departament de Serveis Socials, valorant-ho com a recurs d’accessibilitat a la cultura i d’inclusió social. Curiosament, els hi és possible fer-ho perquè existeixen partides pressupostàries destinades a aquestes accions, perquè ja s’havia definit com a prioritat.
D’altra banda, el sector cultural, des de l’administració, reconeix la necessitat de facilitar l’accés a la cultura a les persones més vulnerables, però les retallades no han permès massa la incorporació de nous capítols. Caldrà esperar altres temps de bonança.
Afortunadament, 15 grans equipaments culturals de Barcelona ja formen part d’Apropa Cultura, oferint la seva programació habitual d’espectacles a preus socials a aquestes entitats. És interessant veure com aquest fet també transforma i desenvolupa l’esperit dels equipaments culturals i les persones que hi treballen. Tots hi guanyem! I quan escolto els testimonis de persones que gaudeixen de la cultura a través d’aquest programa, es converteixen en els meus mestres i també en la meva principal font de motivació.
*
Sònia Gainza. Responsable de “L’Auditori Apropa” de L’Auditori de Barcelona i directora del programa “Apropa Cultura”.
