La idea d’un districte cultural és una convicció de progrés. Neix del convenciment que els valors inherents a la cultura—el coneixement, l’esperit crític, la creativitat, el compromís, la presa de consciència del passat, present i futur— milloren la vida de les persones. Respon a la creença que l’era globalitzada—algorítmica, uniformitzadora, lucrativa—necessita d’un complement humanístic per assolir la seva plenitud. És indiciària, també, d’una mirada europea, que albira un horitzó professional cada cop més mental i creatiu; que l’economia i les oportuni-tats arriben quan les persones es formen, pensen o conceben, no només quan consumeixen. I, sorgeix, també, de la creença en una gran Barcelona, tan necessitada, en la seva candidatura a metròpoli global, d’un pol cultural metropolità.

El Districte Cultural de L’Hospitalet neix el 2014, fruit d’una petició ciutadana de foment a la cultura—a la taula de debat L’H’On— i d’una intepretació filosòfica d’aquest anhel—de Josep Ramoneda i Miquel Espinet—. Els ideòlegs van fer una proposta transitable de cultura, ubicant-la en el si de la societat, l’educació, l’economia i el teixit urbà. Després en va sorgir el lideratge municipal, que a partir del 2015 adopta el Districte Cultural (DC) com a projecte estratègic de ciutat. Es posiciona, així, la cultura com a prioritat entre els diferents departaments del municipi. Es crea una oficina d’atracció d’agents culturals i foment de les arts. Es forma un grup de treball amb agents culturals de la ciutat, tècnics del municipi i responsables del govern. I s’aposta per un projecte de llarg recorregut, els primers fruits dels quals tot just es comencen a reconèixer.

Des de 2015 s’han instal·lat a L’Hospitalet al voltant d’uns dos-cents cinquanta agents culturals, que se sumen als prop de dos-cents prèviament censats. En tres anys, per tant, s’ha duplicat la massa cultural de la ciutat. La majoria d’artistes s’han ubicat en una àrea de densitat creativa: L’Hospitalet industrial, la llenca de naus i edificis fabrils que s’estén des del límit amb Cornellà fins al districte de Santa Eulàlia, i que té a la fàbrica de la Tecla Sala—i les poten-cials Can Trinxet i Cosme Toda—com a epicentre d’activitat. Tot i que hi han aterrat grans empreses com el Cirque du Soleil o els Village Underground, el DC l’habiten avui, principalment, petits col·lectius d’artistes visuals, actors, editors, dissenyadors o productores musicals. Molts arriben atrets pels preus de la zona, és clar, però és sabut que l’artista posa també la mireta en altres criteris contextuals: la xarxa d’espais d’exhibició, els ajuts per a dur a terme projectes, la qualitat de les activitats i artistes, les sinèrgies amb l’entorn. Són aquestes particularitats en les què el DC està centrant els seus esforços, mirant de singularitzar-se com a destinació cultural.

De la cultura de proximitat al ‘bottom up’

A L’Hospitalet, una xarxa de treballadors públics i privats de la cultura està amatent a l’artista nouvingut, a qui se’l convida a interaccionar, si ho desitja, amb la xarxa cultural, social i educativa de la ciutat, i n’escolta les seves idees i inicatives. Aquesta política de proximitat, més feixuga a la gran metròpoli, fomenta una activitat cultural empàtica i efervescent, encara poc endreçada, però en tot cas vital, amb idees sorgides per part dels mateixos agents, i coordi-nades per mediadors del sector. Així es basteix bona part de la programació del DC, seguint l’esperit anglosaxó del bottom-up: el coneixement creat des de la base, que es contraposa al top-down: la política cultural paternalista imposada des de les altes esferes. Aquesta realitat atorga, a més, al DC una funció de laboratori d’experimentació, allà on poder projectar grans idees culturals i artístiques.

Així, a iniciativa de les galeries Nogueras Blanchard i Anna Mas (arribades el 2015), es va ampliar l’edició del BCNGallery Weekend a L’Hospitalet, que ha ajudat a estructurar el ric sistema d’art contemporani de L’H; amb artistes del col·lectiu Salamina (2015) es van fer intervencions a espais en desús i escoles; seguint la idea del col·lectiu Trama (2016) es va donar suport al Meta Monumental Market—, el primer mercat contracultural d’art contemporani a Catalunya; escoltant als responsables del Sónar (2017), en va sorgir l’exposició dels seus 25 anys a la Tecla Sala; donant suport a les idees dels productors de fotografia Addretouch (2017), es va dur a terme l’exposició del premi Pulitzer de fotografia Manu Brabo al Mercat de la Florida; i sota la coordinació dels dissenyadors Karakter (2017), es duu a terme el festival CREA a Tecla Sala, dedicat a la difusió i encontre de la comunitat creativa de L’Hospitalet.

*

Albert Mercadé es crítico de arte, director artístico de la Fundació-Arranz-Bravo y del Distrito Cultural de L’Hospitalet.