Talment com la realitat de l’Espanya de la segona meitat del segle XX –Catalunya inclosa, clar- no s’entén sense les pel·lícules de Luis Buñuel, Juan Antonio Bardem, Luis García Berlanga, Pedro Lazaga, Pedro Almodóvar o José Luis Garci; la realitat de la Catalunya dels nostre dies no s’entén sense un parell de sèries televisives que emet/ha emès TV3. D’una banda, la sèrie Com si fos ahir de producció catalana. D’altra banda, la sèrie El doctor Martin de producció britànica.

*  *  *

A Com si fos ahir apareix la Catalunya d’avui on desfilen –val a dir que des del principi apareixen y desapareixen alguns  individus en funció de criteris de producció i guió- uns personatges que escenifiquen determinades maneres de ser. Tot comptat i debatut: la ideologia de gènere i les noves formes de vida i de relació social. Exemples: un trio familiar amb descendència compartida, el món queer, un equip de futbol mixt on brilla la noia, un infant d’estètica ambigua, un homosexual comme il faut, una parell de lesbianes, una restauradora, un gimnàs, botiguers, artistes, consultors i consultores, un advocat discapacitat, emprenedors, una tieta pesada i egoista o rajoles hidràuliques de l’Eixample. Cal afegir alguns joves inconformistes i conformistes, nois acomplexats i tot el contrari, un fill adoptat amb problemes, amors i desamors, violència masclista, algun delinqüent de poca alçada i un sol personatge –mare, sogra i cuinera: una bona persona- que parla espanyol en un oceà de catalanoparlants. Tot plegat, molt ben calculat: una sèrie/artefacte d’enginyeria comunicativa on cada persona té el seu lloc i fa el seu paper.  Un món fet d’estereotips i farcit de missatges subliminals. Llest per ser consumir i per reconèixer-se.

La sèrie Com si fos ahir és l’expressió de la correcció social d’una Catalunya que, potser farta de que la qualifiquin de nacionalista, no sols vol ser moderna sinó que desitja que tota la població també ho sigui. Una Catalunya que avui vol estar a l’alçada -neoprogressisme, solidaritat, ecologisme, feminisme- de les primeres dècades del segle XXI. Una Catalunya bonista que es distingeix pel sentiment i la comprensió com una estratègia, la tolerància, el diàleg com a teràpia, la concessió de nous drets, l’igualitarisme i la recerca del reconeixement. Un bonisme que recorda l’ànim reformador a la manera del do-gooder (la voluntat de fer el bé o el reformisme compassiu) nord-americà. El detall: de política, res. Ni tan sols solapadament. Potser sí que la correcció política catalana defuig de la política vist el que hem vist i patit el que hem patit. Potser sí que estem davant d’una correcció –això sembla- més aviat moralitzant que vol establir, mutatis mutandis, regles de comportament sense arribar –el seny- a la guerra cultural. Potser una nova ortodòxia catalana més o menys censora? Potser som únicament davant els canvis que els temps exigeixen? O, posats a elucubrar, potser la correcció catalana valida la màxima llatina verba non mutant substantiam rei. És a dir, les paraules no canvien el fons de la cosa.

*  *  *

A la sèrie Doc Martin, el seu protagonista, un metge de família, obligat a treballar en un poble petit per culpa de l’hematofòbia que pateix, se’ns presenta com un personatge individualista, prepotent i un pèl autoritari que no vol perdre el temps donant les seves explicacions a qui sap que no les entendrà mai de cap de les maneres. El nostre metge, amb la seva càrrega d’individualisme,  no deixa de ser una persona sovint indiferent –tot i que acompleix la seva feina d´una manera exemplar- davant al món que el rodeja. Un personatge que no accepta el tot val –per entendre’ns, el dadaisme moral- i no està disposat a acomodar-se al “caos” modern. Un detall intolerable: no li agraden els gossos. Un individualisme patològic? Un mecanisme de defensa per protegir-se de l’exterior? La imatge de la deshumanització?  Una forma i manera de reduir el conflicte per la via del ja s’ho faran?

El doc Martin  és una expressió de l’individualisme metodològic, o teoria de l’elecció racional, que sosté que quan l’individu ha de prendre una decisió “acostuma a fer allò que creu que és probable que tingui un millor resultat” (Jon Elster, Tuercas y tornillos, 1995). La teoria de l’elecció racional del doc Martin, a diferència de la correcció moderna esmentada, és antiga i prové dels utilitaristes del  segle XVIII: allò que ens interessa, allò que ens convé, no és sinó el que ens és útil. És a dir, allò que és racional i raonable tenint en compte –calculant- els imponderables, els imprevisibles i les interaccions inesperades. D’alguna manera, el doc Martin, davant la correcció imposada, és l’alumne avantatjat del liberalisme del John Stuart Mill que reivindica la llibertat d’expressió i pensament com instrument de combat contra la censura que implica la correcció política i social. Més enllà de la correcció, el doc Martin creu en una col·lectivitat cívica de deures i drets, constituïda per individus responsables.

La sèrie del Doc Martin és l’altra cara de la moneda de Com si fos ahir. El metge britànic és un personatge lliure que, per dir-ho col·loquialment, va a la seva. És independent. Vol que el deixin tranquil. Odia el proselitisme. No combrega amb cap religió. És lliure de pensament i comportament. Cosa que no impedeix que sigui una persona solidària, com es desprèn de la sèrie. D’això se’n diu individualisme racional. Ja se sap que –com deia el poeta- les persones solitàries són les més solidàries. I encara més, el doctor Martin, no es un messies, no és un exemple a seguir, es un revulsiu que trenca la inèrcia d’una comunitat que gira al voltant de si mateixa, és una font de salut que ajuda la gent del poble a créixer i progressar, a ser independent i forta.

*  *  *

I el cas és que les audiències assenyalen que la mitjana d´espectadors del Doctor Martin supera la mitjana de Com si fos ahir. El catalans es mereixen que TV3, la nostra, produeixi també una sèrie on quedin representats els altres catalans. Segons sembla, són una majoria. És una anomalia que la meitat dels catalans es veien reflectits en una sèrie britànica i no en una sèrie catalana.