Un clàssic és aquell que aconsegueix ser una referència o una font d’inspiració que assenyala, amb més o menys claredat o encert, el camí d’un pensament i una acció que paga la pena de tenir en compte. George Washington, per exemple. Un George Washington que, aquí i ara, fora bo de (re)llegir i escoltar.
* * *
Aquí i ara, la figura de George Washington, entre el desconeixement i la crítica poc fonamentada, no gaudeix de bona premsa. Aquí i ara, a George Washington se’l coneix per ser un terratinent que se sentia explotat pels comerciants britànics i obstaculitzat per la regulació comercial d’Anglaterra, per haver estat el comandant –el líder- de les forces de Virgínia durant la Guerra dels Set Anys i dels independentistes durant la Guerra de la Independència, per presidir la Convenció Constitucional de Filadèlfia, per ser el primer president dels Estats Units.
Aquí ara, se’l coneix, també i sobretot, per l’assumpte de l’esclavitud. És cert que George Washington va heretar la propietat de 10 esclaus en morir el seu pare que es van transformar en 49 durant els 20 anys següents. També és cert que, a la seva mort, tenia uns 300 esclaus tot incloent els 180 de la seva esposa, Martha Dandridge Custis. Segons que sembla, George Washington no considerava els esclaus negres com iguals als ciutadans blancs. Al respecte, són conegudes las converses entre George Washington i el Marquès de Lafayette –militar il·lustrat francès que va lluitar en l’exèrcit dels Estats Units contra l’Imperi Britànic- on el segon intentava convèncer el primer que havia d’emancipar els esclaus. No ho va aconseguir. Sabem que el nostre personatge va aprovar un parell de lleis –les dues cares d’una moneda- durant la seva presidència: la primera (1793), convertia en un delicte federal el fet d’ajudar a la fugida d’un esclau; la segona (1794), restringia el comerç d’esclaus a l’Oceà Atlàntic. Finalment, en el seu testament, va deixar escrit que els esclaus s’alliberessin després de la mort de la seva esposa.
* * *
Al costat d’aquest George Washington, ens trobem el polític equidistant que va harmonitzar els programes i projectes del Partit Federalista i del Partit Republicà tot modelant el que serien els Estats Units durant les primeres dècades després de la seva fundació. Va ser també l’inspirador i actor de les primeres lleis dels Estats Units així com dels primers impostos i el primer banc del país. A tot plegat, s’hauria d’afegir que el nostre personatge dirigia les milícies davant qualsevol revolta o rebel·lió interna i que –en matèria de política internacional- va apostar per una neutralitat que canviaria quan els Estats Units es van considerar prou fort per alçar la veu en el concert internacional.
* * *
En tot cas, cal remarcar el George Washington, referència i font d’inspiració de què parlàvem a l’inici d´aquestes línies. El George Washington de la felicitat pública i privada i de les bones maneres de comportar-se.
* * *
El George Washington de la felicitat pública i privada –aires de Plató, Aristòtil, Ciceró, John Locke o Jeremy Bentahm: els seus pensadors de capçalera– tenia el costum d’introduir reflexions de caire filosòfic en els seus discursos polítics, especialment en els missatges anuals a la nació.
Un exemple: “no hi ha una veritat més establerta en l’economía i la naturalesa [llegueixin també la política] que la unió indissoluble entre la virtut i la felicitat” (Primer discurs inaugural, 1789). Val a dir que George Washington entén la virtut a la manera aristotèlica de la disposició a fer el bé per la via de la prudència. Val a dir també que el poder o el plaer formen part de la parella virtut/felicitat. Un manera de lligar l’acció política amb la idea de Jeremy Bentham segons la qual “la felicitat dels individus que conformen una comunitat, és a dir, els seus plaers i la seva seguretat, són la finalitat que el legislador ha de tenir en compte… [la finalitat del governant és que el ciutadà] gaudeixi dels plaers i la seguretat davant els dolors” (Introducción a los principios de la moral y la legislación, 1789).
Potser és una casualitat que el discurs de George Washington coincideixi amb la publicació de l’assaig de Jeremy Bentahm? Potser és una altra casualitat que dotze anys abans David Hume escrivís que “la felicitat humana sembla consistir en tres ingredients: acció, plaer i repòs” i que aquesta és una feina dels “legisladors i fundadors dels Estats, doncs, transmeten un sistema de lleis i institucions per assegurar la pau, la felicitat i la llibertat” (Del refinamiento en las artes i De las partes en general, 1777). Una felicitat que seria el resultat de la llibertat de l’individu.
Probablement, avui necessitem uns polítics/polítiques semblants. La felicitat pública i privada.
* * *
El George Washington de les bones maneres de comportar-se publica un parell de manuals d’urbanitat amb els títols Fonaments d’una sòlida educació del caràcter d’un jove del segle divuit (1) i 110 regles de civisme i conducta decent (2).
Entre les 54 normes del primer manual i les 110 regles del segon en destaca el “respecte” a les persones que t’envolten, “cedeix la paraula als interlocutors”, “no adulis”, “presenta les teves opinions amb modèstia”, “no passis per arrogant” ni “siguis mestre dels teus iguals”, “actua amb reserva i moderació” si “aconselles o recrimines”, “compte amb els gestos del cos”, “no et riguis dels assumptes d’importància”, no “fereixis” a ningú, sigues “discret en el teu vestit”, “no et comportis com un paó”, “més val estar sol que mal acompanyat”, “conversa sense malícia ni enveja”, “no diguis paraules injurioses”, “sigues afable i cortès”, “no submergeixis el pa dins la salsa”, “rentat la boca”, “no evidenciïs la imperfecció de l’altre”, “procura complir les teves promeses”, “no parlis malament dels absents” i “treballa per mantenir viva la treva consciència”.
Amb els seus manuals, George Washington continua la tradició del Bienséance de la Conversation entre les Hommes dels jesuïtes de La Flèche del 1644 i el Communis vitae inter homines scita urbanitas, de 1629, de Joannes Nitzman i Leonard Perin.
Probablement, avui necessitem, posa’t al dia, un manual semblant. Civisme i cortesia.
Nota
(1)Normas de urbanidad de George Washington.
(2)Reglas de Civismo y Conducta Decente en Compañía y Conversación de George Washington.
El traductor s´ha oblidat de les tres últimes regles. El text complet es troba en la versió original George Washington’s Rules of Civility & Decent Behavior
Be First to Comment