Partir d’una idea, transformar-la en un projecte, dedicar-hi els mateixos recursos, intentar seguir procediments similars, però aplicats a llocs diferents i, segur que els resultats variaran. És complicat treballar amb fórmules preestablertes en l’àmbit cultural, on intervenen tantes variables no tangibles ni quantificables com el talent, la bellesa artística o les emocions, i on molts àmbits d’actuació no estan regulats o sistematitzats i depenen en grau molt elevat de la voluntat i capacitat política i tècnica de les administracions i dels agents locals.

Però, a la vegada, és molt necessari disposar d’exemples, de referències, de casos concrets que ens puguin orientar i servir de guia, de pauta o d’inspiració per als nostres propis projectes, bé per a trobar-hi paral·lelismes, per identificar millor les nostres particularitats o per obrir-nos a noves possibilitats factibles dins la nostra realitat. Pot ser de gran ajuda veure explicades i desenvolupades iniciatives que ens roden pel cap o tenir la possibilitat de contactar, en un moment donat, amb algú que ens pugui resoldre dubtes que se’ns plantegin o advertir-nos d’aspectes que, d’entrada, poden ser difícils de preveure.

Aquest és el punt de partida del Banc de Bones pràctiques en cultura que s’ha posat en marxa per iniciativa de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que s’emmarca dins el projecte Cultura transformadora, impulsat per la mateixa institució per situar la cultura com a element vehicular per la transformació local, i promoure accions culturals dirigides a conscienciar, formar i donar poder als professionals i a la ciutadania per a l’assoliment de l’Agenda 2030, mitjançant metodologies innovadores i creatives en un entorn col·laboratiu.

Hi ha projectes i iniciatives excel·lents o que han aportat algun valor que mereix ser reconegut i destacat. Cal donar visibilitat i explicar amb detall allò que es fa bé, allò que intenta fer un pas endavant amb la finalitat última d’inspirar, de provocar rèpliques, més idees, altres bones pràctiques. En definitiva, d’estimular i de sumar.

L’objectiu del Banc de Bones pràctiques en cultura és visibilitzar processos i maneres de fer que resulten rellevants i aporten una mirada nova. Es tracta de posar en valor aquells aspectes nous que es poden incorporar en un projecte ja consolidat com pot ser la sostenibilitat, la mirada de gènere, l’equitat, l’ampliació de públics, etc. I, alhora, també recollir noves propostes culturals majoritàriament de la província de Barcelona on la iniciativa, part del fons o l’organització, sigui principalment d’àmbit públic.

El propòsit d’aquesta nova eina, que vol ser horitzontal i compartida, és esdevenir un instrument i un recurs de referència que sigui d’utilitat per a assumir els reptes del futur més proper, amb els serveis públics com a facilitadors de les accions culturals que es realitzen en col·laboració amb la ciutadania i que s’enfoquen a la resolució dels reptes locals relacionats amb els ODS.

L’impuls al nou Banc de bones pràctiques en cultura es dona a partir de la detecció, entre juliol i novembre de 2021, de fins a un centenar d’iniciatives i bones pràctiques dels diferents àmbits culturals (Acció cultural, Arts escèniques, Arts visuals, Audiovisual, Biblioteques i lectura pública, Cultura científica, Cultura popular, Literatura i edició, Música, Patrimoni cultural, Pensament, filosofia i humanitats). Aquest procés es realitza amb la col·laboració de la productora cultural La Sullivan i es sumen a les bones pràctiques de la Gerència de Biblioteques ja existents i que també han estat revisades i actualitzades.

Per a la selecció de les bones pràctiques hem tingut en compte una sèrie de criteris de selecció i d’avaluació que no són nous. Ens basem en els criteris que han fet servir altres bancs com el Banc de bones pràctiques de Governs Locals o el mateix banc de bones pràctiques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (i que ara queda integrat en aquest), i els adaptem a les nostres necessitats actuals.
Quins aspectes són els més destacats  a l’hora de triar aquells projectes que han de formar part d’aquest banc? Quins valors afegits ha d’aportar una bona pràctica per tal de donar-la a conèixer? Els detallem a continuació:

• Innovació i millora. Han de ser pràctiques noves o que incorporin la introducció o millora d’elements en la gestió o en el servei que es presta, amb l’objectiu de perfeccionar el funcionament intern, la relació amb l’entorn, i millorar o tenir un impacte visible en els resultats.
• Transferibilitat. Han de ser experiències capaces de permetre la repetició o la rèplica dels seus elements essencials en un context diferent al de la seva creació, i amb elevades possibilitats d’èxit. Les intervencions culturals transferibles són o poden esdevenir referents per la seva capacitat d’adaptació a d’altres entorns.
• Qualitat i reconeixement tècnic i social. Han d’aportar valors qualitatius a la prestació de serveis o a l’oferta de productes culturals i, conseqüentment, es tenen en compte també els impactes positius en mitjans de comunicació, premis, jornades i altres espais de reconeixement.

• Sostenibilitat, ètica i responsabilitat social. Com no podia ser d’una altra manera, s’han seleccionat projectes sostenibles, és a dir, aquells que en el seu mateix disseny i planificació busquen satisfer les necessitats de les generacions actuals però sense afectar la capacitat de les futures. En termes operacionals, contribueixen a la promoció del progrés econòmic i social, tot respectant els ecosistemes naturals i la qualitat del medi ambient.
• Transversalitat, governança, organització i comunicació. S’han tingut també molt en compte aquells projectes que fomenten la transversalitat, és a dir, la capacitat de facilitar la relació i les aliances entre agents de diferents àmbits i/o estructures organitzatives i l’encaix i la creació de sinergies entre elles. Així com la governança, que es refereix al conjunt de processos i regulacions que afecten a la direcció i administració d’un projecte. I aquest criteri també es fixa en les accions de comunicació i presència en l’espai públic.

• Valor i impacte cultural, social, econòmic, mediambiental i sobre la salut. Aquest conjunt de criteris fa referència als efectes positius que la intervenció o pràctica cultural analitzada té sobre la cultura i el sector cultural de la zona, sobre el conjunt de la societat i el teixit econòmic, i sobre el medi ambient i la salut de les persones.
• Objectius de desenvolupament sostenible. També s’han analitzat i enumerat els Objectius de desenvolupament sostenible que la pràctica o la iniciativa persegueix.