L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona presenta del 21 de desembre de 2022 al 14 de maig de 2023 la mostra Jordi Pol. Entre la multitud.

L’exposició ens transporta a una Barcelona no gaire llunyana, però desapareguda. Jordi Pol es passeja per la ciutat on es pot reconèixer. No és l’extraradi, ni els barris de barraques que havien proliferat en una ciutat sense cap política d’habitatge. Mirant les fotografies de Pol ens movem per un “territori de confort” que és el de la Barcelona “de sempre”, la de les classes mitges i populars arrelades a la ciutat. La fotografia de Jordi Pol, per tant, és barcelonina en el sentit burgès del terme. Obre l’exposició una trentena llarga de fotografies de la Rambla realitzades entre 1968 i 1981. Sense desenvolupar-se com un projecte, Jordi Pol reuneix una gran col·lecció de fotografies que, anys després, reunides, mirades, seleccionades i exposades anuncien el descobriment d’un nou corpus documental sobre aquesta avinguda tan celebrada de Barcelona.

 

Jordi Pol pertany a una tradició que s’inicia a finals dels anys 70 del segle passat quan s’estén l’ús de les càmeres reflex japoneses de 24×36 mm amb òptiques intercanviables i el fotògraf reenquadrava sota l’ampliadora les imatges en benefici de la “intenció” o de “l’instant decisiu”. La seva fotografia és la fotografia de carrer hereva dels documentalistes barcelonins que en aquells anys ja gaudien de reconeixement, com ara Miserachs o Català-Roca, i d’estrangers com Cartier-Bresson, William Klein, Kertész o Koudelka. De Cartier-Bresson, l’instant decisiu. De Kertész, la ironia. De Klein, la força de les formes. De Koudelka, la humanitat.

Dels treballs seleccionats per a l’exposició, sobresurt el de la Borsa de Barcelona, de l’any 1970 i publicat a la revista Destino l’any següent. Aquest reportatge té el valor de documentar un món desaparegut. Les fotografies de Jordi Pol ens guien cap a aspectes històrics, com ara la cultura mancada de feminitat, el privilegi dels territoris reservats als homes, o com la gestualitat i els codis reforcen l’exclusivitat d’alguns espais al marge de la ciutadania.

 

 

Un altre projecte que té molta presència en l’exposició és el que realitza el 1983 sobre l’estat deplorable del litoral entre Montgat i el Bogatell. Si bé la seva fotografia no es defineix pel compromís polític, en el context històric dels primers ajuntaments democràtics, la inquietud social i política pel medi ambient el porten a fotografiar una part del litoral barceloní. Aquest espai pocs anys més tard es sanejarà i reurbanitzarà, inicialment com un aspecte més de la modernització de l’àrea metropolitana i poc després en el context de les obres olímpiques.

Les fotografies de Jordi Pol documenten els canvis produïts a Barcelona entre els darrers anys del franquisme i la modernització dels primers ajuntaments democràtics. Més enllà de la nostàlgia que poden despertar aquestes fotografies, contextualitzades històricament es converteixen en una font documental de primer ordre. La fotografia de Jordi Pol confirma la doble naturalesa del mitjà fotogràfic, sempre entre la creativitat i la documentació arxivística.

 

*

 

Jordi Pol va néixer a Barcelona l’any 1949. De formació autodidacta, la seva escola va ser –com a ell li agrada explicar- el carrer. Comença a fer fotografies als divuit anys i de seguida, col·labora amb publicacions periòdiques com Destino, Historia y Vida i Oriflama. Fa d’aprenent a l’estudi del fotògraf Pere Pons. Amb una càmera Asahi Pentax fa fotografies de les curses de Montjuïc i guanya el premi Ramon Dimas de fotografia patrocinat pel setmanari Destino amb un reportatge sobre una competició de moto-cros (1969).

Després del servei militar, el 1972 s’associa amb Artemi Bellés i funden l’estudi de fotografia publicitària Pol & Artemi. A partir de 1979 Jordi Pol s’estableix per compte propi, continua realitzant fotografia publicitària i duu a terme diferents encàrrecs de reportatge, com ara la sèrie “Lletra viva”, consistent en retratar escriptors i escriptores catalans. Malgrat dedicar-se professionalment a la fotografia publicitària, Jordi Pol ha mantingut una pràctica fotogràfica personal caracteritzada pel que habitualment s’anomena “fotografia de carrer”.

L’any 1979 col·labora amb el Centre Internacional de Fotografia Barcelona (CIFB). Amb alumnes i professors participa en la documentació fotogràfica de diferents barris de la ciutat, concretament a La Ribera i El Raval, amb l’objectiu de fer un estat de la qüestió de Barcelona, a manera de missió fotogràfica, practicant la fotografia de carrer.

El seu coneixement del mitjà fotogràfic el porta, entre els anys 1990 i 2000, a dirigir l’Espai de fotografia Francesc Català-Roca, de l’Ajuntament de Barcelona. A part de l’ensenyament dels aspectes tècnics de la pràctica fotogràfica, sota la seva direcció es van portar a terme exposicions, tallers i debats.