El I Congrés Internacional d’Espectadors, organitzat  per Àfora Focus, va culminar amb la lectura del Manifest de Barcelona sobre els espectadors de teatre, que recollim íntegrament. Podeu descarregar aquí la versió en pdf.

 

1. Dubtes raonables

Què uneix els/les espectadors/es?
Qui és l’espectador/a que arriba al teatre?
Qui creieu que som? Qui voldríeu que fóssim? Em puc permetre sempre ser espectador/a? Qui és l’espectador/a perfecte/a?
Sóc un/a espectador/a autèntic/a si l’espectacle que veig no em remou?

***

Qui ens representa a l’escenari? A qui representem nosaltres?
Quines veus sentim quan veiem un espectacle? Quines històries volem veure?
L’espectador/a sempre és un/a creador/a?

***
Espectador/a o expectador/a?
Els/les artistes esperen el públic o és el públic qui espera els artistes?
Què espero, quan vaig al teatre? Quines són les meves expectatives?
Què volen els/les espectadors/es? Qui té cura de les necessitats dels/de les espectadors/ es? Quines són les seves necessitats? I els seus desitjos?

***

Es pot aprendre a ser espectador/a? I com? Què cal per ser un/a espectador/a?
Els/les espectadors/es són crítics/ques?
Què és ser un/a crític/a?
Quin aspecte hauria de tenir un contracte entre l’artista i l’espectador/a?
Quina relació volen establir els/les espectadors/es amb els/les artistes?

***

Com a espectador/a, és interessant conèixer l’artista després de l’espectacle? Com em fa sentir? Em ve de gust fer preguntes, o prefereixo parlar amb els/les altres o estar sol/a?
Què espera l’artista de nosaltres després que veiem l’obra?
Una obra hauria de provocar debat o potser només entreteniment?
Com a públic, hem d’esperar que les institucions creïn les nostres trobades? Després de veure un espectacle, què fa
l’espectador/a?
Com podem fer que el públic tingui un paper més actiu?

***

El teatre és realment accessible?

Com poden fer els/les espectadors/es perquè la gent de qualsevol edat i cultura se senti part de la comunitat?
Com fem accessible tot el camí que fan tots els públics?
Què podem fer per implicar el públic de totes les edats?
Com fem que vinguin més espectadors/es? Com podem explicar històries amb veus diferents?
Com comunica el públic les seves opinions sobre l’experiència? Aquest procés també hauria de ser creatiu?
Què fa el públic quan no hi ha oferta?

 

---

2. Creences

Crec que tothom és espectador/a.
Crec que cada espectador/a té expectatives.

Crec que els/les artistes tenen la responsabilitat de respondre a aquestes expectatives.

***

Som espectadors/es i creadors/es al mateix temps.

***

Jo, com a espectador/a, vull sentir que passa alguna cosa quan vaig a veure un espectacle.

Jo, com a espectador/a, espero ser respectat/ ada com a part important del projecte.

Jo, com a espectador/a, crec que el teatre sempre em fa sentir diferent de quan entro a quan en surto.

Jo, com a espectador/a, sóc capaç de gaudir qualsevol tipus d’espectacle.

Jo, com a espectador/a, vinc al teatre perquè em sorprenguin i em commoguin i per sentir emocions profundes.

Jo, com a espectador/a, em vull sentir lliure, respectant els drets dels/de les altres.

Jo, com a espectador/a, puc marxar d’un espectacle si no m’agrada.

Tenir experiències com a espectador/a em fa ser un/a ciutadà/ana més crític/a.

Jo, com a espectador/a, vull transgredir els meus límits.

Jo, com a espectador/a, crec que el teatre pot transformar la vida de les persones.

***

Ser públic és ser part d’una comunitat, no només és pagar per veure alguna cosa.
Crec que el teatre va sobre la comunitat, sigui de gran o de petit format.
Fer de públic és un acte de coneixement i de passió i, per tant, jo, com a espectador/a, he d’estar-hi preparat/ada.

Jo, com a espectador/a, he d’anar a veure un espectacle preparat per tenir-hi un paper actiu

Jo, com a espectador/a, també tinc el paper de l’editor/a, controlo el meu punt de vista.

Jo, com a espectador/a, sóc responsable de història.

Jo, com a espectador/a, crec que és deure meu ser obert de mires. Estar preparat/ada. Preparat/ada per enfrontar-me a alguna cosa nova que puc no haver trobat abans.

Jo, com a espectador/a, tinc un paper: promoure o debatre la feina que veig. Sortint de la Covid, ens cal donar-nos suport de forma més activa.

Jo, com a espectador/a, he de ser capaç d’expressar els meus punts de vista.

Els/les espectadors/es no hem d’estar educats/ ades, ens calen espais per sociabilitzar,
per trobar-nos amb altres i amb nosaltres mateixos/es i compartir preocupacions personals i socials.

Jo, com a espectador/a, crec que un espectacle ha d’estar fet per gaudir-lo, no analitzar-lo. O no.

Jo, com a espectador/a, gaudeixo de ser al teatre amb més persones que no conec i compartir-hi emocions.

Jo, com a espectador/a, considero que anar al teatre no té per què ser una activitat de gent snob.

Jo, com a espectador/a, crec que el teatre no està en perill, encara existeix i seguirà existint.

 

---

3. Desitjos

Reconeixem la diversitat i les diferències de cada país o regió.
Aquí compartim algunes demandes i algunes invitacions o qüestions aleatòries que poden contradir els altres però que encoratgem.

***

Els/les espectadors/es han de ser capaços més enllà del mercat comercial.
Haurien de ser capaços/ces d’anar al teatre i veure les seves històries representades.
Una part dels diners de la producció haurien d’anar destinats a comunitats amb dificultats per encoratjar-les a participar i venir al teatre.
Les persones de rendes baixes haurien de gaudir de subvencions per venir al teatre.
Cada infant hauria de tenir l’oportunitat de veure una obra quan va a l’escola, tant al teatre com a l’aula.
El teatre comercial hauria de ser tant accessible com el teatre subvencionat.
Les companyies necessiten arriscar-se més en les seves produccions, no només fer coses per sortir del pas.
Les companyies haurien de comunicar-se entre elles per tal de créixer i millorar.
Cal invertir més diners en produccions.
Hauríem d’establir maneres perquè les persones grans i les persones amb discapacitat poguessin unir-se com a companys de teatre amb estudiants d’institut o d’universitat.
Els teatres s’haurien d’unir per demanar als governs subvencionar més teatres, de manera que no haguessin de dependre de donants particulars o inversors. Així, el teatre podria tenir més a veure amb la comunitat i menys amb fer contentes les persones amb més recursos.
Ens agradaria ser capaços d’anar a espectacles al nostre barri.
A part dels teatres grans, voldríem tenir teatres locals que parlin del nostre entorn social.

***

Creiem que el teatre…

hauria de ser accessible,
hauria de parlar dels problemes i fer èmfasi en els/les espectadors/es,
hauria de ser proactiu i responsiu a l’hora de respondre a les necessitats del públic, hauria de ser obligatori a l’ensenyament primari,
hauria d’allunyar-se dels espais teatrals convencionals,
hauria de ser lliure per dir el que necessiti dir, hauria d’incloure minories perifèriques,
hauria de tenir entrades amb preus accessibles.

El teatre hauria de crear llocs de trobada entre els/les espectadors/es per parlar, no només sobre l’àmbit artístic, sinó també sobre sensibilitat, política i implicacions culturals.
El teatre hauria d’intentar incloure l’espectador/a, diferents tipus d’espectadors/es, amb veus molt diverses. Intentem-ho, encara que fracassem.
I tornem a intentar-ho. I un cop més.
Anar al teatre s’hauria de poder desvincular de les elits.
Ens agradaria prendre’ns el teatre menys seriosament per tal de poder prendre més riscos. Aprendre els/les uns/es dels/de les altres, per tal de créixer i millorar.

***

Ens agradaria…
que se’ns escoltés,
estar ben informats,
sentir la nostra veu representada.
Ens agradaria sentir-nos com a convidats
o com a participants, més que només com a espectadors/es.

O potser no.