Lluïsa Vidal i Puig (Barcelona, 2 d’abril de 1876 – Barcelona, 18 d’octubre de 1918),va ser una pintora catalana. Pertanyia a una família benestant i culta, que es relacionava amb l’ambient modernista de l’època. Lluïsa va créixer en un ambient propici a les creacions artístiques. S’educà amb el seu pare, va rebre lliçons de Joan González (germà de l’escultor Juli González), d’Arcadi Mas i Fontdevila, del xilògraf Gómez Polo i a París, d’Eugène Carrière.

Estudià a París. A la tornada, s’afilià al grup de feministes catòliques liderades per Carme Karr. En aquest cercle es mogué des d’aleshores i molts dels seus retrats foren de les dones d’aquest entorn, de la seva família i d’amics.

Dona activa i compromesa socialment, visqué de la pintura i de les classes particulars que impartia en el seu taller del carrer Salmerón, avui Gran de Gràcia, que abans havia ocupat Nonell, i de les col·laboracions en revistes. Entrà en contacte amb tot el grup d’artistes europeus, fugitius de la guerra i establerts a Catalunya, i es convertí en una activa pacifista formant part del Comitè Femení Pacifista de Catalunya.

Morí jove a causa de la pandèmia de grip espanyola a Barcelona.