Article publicat originalment a Política i prosa.

Si observem els testimonis que ens van deixar els homes primitius a la cova de Lascaux observarem, com adverteix l’escriptor Georges Bataille en el seu assaig Lascaux o el naixement de l’art, que la relació del caçador amb la presa era semblant al joc de la seducció. A través de la saviesa dels Yugaguri, l’autor observa que «si el ren no li agrada al caçador, el caçador no serà capaç de matar-lo». Des de l’antiguitat, l’home s’ha expressat amb embuts per a actuar i definir la seva condició humana. El rodeig implica avançar de forma indirecta i, de vegades, ens porta a desviar-nos del camí que semblava més ràpid; ens alerta que hem d’eludir una primera topada per a poder estar en condicions de guanyar una contesa. El rodeig és un dels pilars de la nostra cultura.

La Bíblia és el llibre dels rodeigs. De manera indirecta, a través de faules i relats, ens permet entendre la relació de Déu amb la humanitat. Les grans obres literàries, com Guerra i Pau de Tolstoi, A la recerca del temps perdut de Marcel Proust, Ulisses de James Joyce o Cent anys de solitud de Gabriel García Márquez ens mostren el món i la veritat envoltant les qüestions que finalment emergeixen amb tota la seva potència. Són obres de caçadors que avancen sobre les seves preses i que, després de seduir-les, ballar al voltant d’elles, insinuen un acostament per ràpidament allunyar-se’n, confondre-les i atrapar-les. Fins i tot la literatura anglesa, tan procliu a la claredat i a ser més directa que, per exemple, la francesa, es construeix a través de rodeigs, ja sigui en poesia com en prosa. Així ho demostren Chesterton, Lewis o Milton, que en el seu Paradís Perdut ens mostra les voltes que va haver de fer el diable per a seduir Adam i Eva. La política necessita el rodeig per a generar beneficis, com va ser l’estratègia utilitzada per Kennedy per enfrontar-se a la crisi dels míssils a Cuba, en decidir fer rodeig per evitar la Tercera Guerra Mundial, bloquejant l’entrada dels vaixells soviètics a Cuba. Fins i tot Danton i Robespierre, abans d’acabar davant la guillotina, van donar centenars de marrades, aproximacions, per a evitar el seu definitiu divorci polític. Nicolas Poussin pintava amb rodeigs el seu món sensible a través de mites. Odilon Redon pintava gerros com un rodeig per mostrar la bellesa atrapada en les seves flors. La dansa, el teatre, o el circ sempre són un procés d’aproximació extrema i allunyament extrem del que volen mostrar per intensificar la realitat. L’home està construït per generar estratègies de rodeig, sense les quals no seria capaç d’enfrontar-se a la complexitat canviant del món.

Cal envoltar la veritat per revelar-la relatant un conte o una faula. És necessari envoltar l’experiència de la mort amb la religió que ofereix el consol del miracle, que és el rodeig més bell construït per l’ésser humà per a canviar la seva relació amb el possible. El rodeig és també necessari per estimar a algú, per a no ofendre’l, per a enganyar-lo, per a motivar-lo, fins i tot per a entendre’l millor. Tot el que fem ho realitzem fent un rodeig; fins i tot quan anem directes cap a una cosa, analitzem la manera de prendre un altre camí per a no equivocar-nos. El cantant Georges Brassens, en ser preguntat si creia en Déu, va respondre que l’únic que tenia clar és que faria el camí més llarg per anar a la seva cerca, no fos cas que no existís.

La justícia, la política, l’art, les relacions socials i l’educació no serien el que són sense el rodeig com a centre de gravetat de tota acció humana. Ningú és capaç d’expressar-se sense embuts. Fins i tot l’anomenada bogeria és un rodeig per a sostenir-se en la vida o per no quedar encegats per ella. El rodeig s’expressa en la cerimònia i en el ritu. La comunicació és un rodeig per a mostrar i amagar una informació, gràcies a la càmera. Fins i tot l’erotisme és una forma de la qual ens hem dotat per a derrotar la pornografia, que només mostra sense embuts la carn i les seves imperfeccions. La retòrica que utilitzem per a mostrar els nostres arguments és un rodeig. El circumloqui és l’aire cultural que respirem, un rodeig del que pot expressar-se de forma més breu i directa. Ser educats i amables és la manera de ser cauts per no revelar, en moltes ocasions, el que pensem i que pot ferir. Tots donem rodeigs abans de donar una mala notícia, però també quan som creditors de la fortuna. Ens agrada que ens sedueixin, com en el rodeig màgic de l’obra teatral Cyrano de Bergerac d’Edmond Rostand, que es val de la paraula per no mostrar la seva lletjor a la dona estimada. El rodeig és un dels pilars de la cultura. Sense ell, el món seria més cruel i més dur; per això els homes que van habitar les fredes coves de Lascaux van pintar en les seves parets als seus bells cavalls per a mostrar el seu costat sobrenatural, com un rodeig per a expressar que no estem sols.

Fèlix Riera, co-director de Hänsel* i Gretel*