«Quantes imatges et travessen el cos cada dia?» Amb aquesta pregunta hem iniciat la campanya de la celebració dels cinquanta anys de Drac Màgic. Hem empaperat els carrers de Barcelona i omplert les xarxes de preguntes que volem plantejar, no a les imatges, sinó a la relació que tenim amb elles. Perquè, segurament, la resposta sigui «moltes, moltíssimes imatges ens travessen el cos cada dia (i cada vegada més)» i en fer-ho, ens configuren, ens diuen qui som i com hem de ser, dibuixen el món i la nostra forma de mirar-lo. Per això, com que no són entitats neutres ni innòcues, creiem que és necessari interrogar-les i posar-les en qüestió. Aquesta és la tasca que ocupa Drac Màgic des de fa cinquanta anys.

 

Un dels cartells de la campanya de celebració dels cinquanta anys de Drac Màgic amb la pregunta “Quantes imatges et travessen el cos cada dia?”

*

Drac Màgic és una cooperativa d’iniciativa social fundada el 1971, dedicada a l’estudi i a la divulgació de la cultura audiovisual i la seva utilització en diverses activitats educatives, socials i culturals. Les nostres àrees principals d’activitat són la representació de les dones en els mitjans audiovisuals, l’autoria femenina cinematogràfica, la formació en llenguatges audiovisuals i la distribució de cinema infantil doblat al català. És a dir, és una entitat amb una llarga trajectòria que s’ha dedicat i es dedica a explorar les relacions entre cultura audiovisual i societat, entenent la cultura cinematogràfica com a terreny d’estudi, crítica i reflexió. Per això, per celebrar cinquanta anys de vida volíem aturar-nos i preguntar-nos: Què hem de fer amb les imatges? No per donar respostes, sinó per poder seguir reflexionant i fer-nos més preguntes. Abans, però, volíem llançar la vista enrere i veure què han significat aquests anys de recorregut, des del naixement de la cooperativa fins a l’actualitat per entendre els camins que s’han transitat en la relació amb les imatges i que ens han portat fins aquí.

«Cinquanta anys» es diu ràpidament, però és clar, significa moltes coses. D’entrada, significa que la cooperativa va néixer amb el franquisme encara vigent. I entre els seus objectius principals hi havia el de promocionar el cinema infantil en català! I això com és possible? Els i les fundadores expliquen que van haver de camuflar el nom amb què inscrivien la cooperativa perquè no hi apareguessin la paraula “català” ni la paraula “cinema” i per això li van posar: “Cooperativa Promotora de Medios Audiovisuales“. També expliquen que de les 16 persones sòciesque van firmar l’acta fundacional, moltes tan sols ho van fer com a favor, ja que algunes de les persones implicades realment en el projecte no era oportú que ho fessin doncs podien ser ràpidament identificades com a “activistes culturals no convenients”.

Actualment, el format de la cooperativa està més estès i reconegut, i organitzat en xarxes de relació, acompanyament i creixement. La promoció del cinema infantil en català és una tasca que ens continua ocupant avui en dia, per tal de contribuir a la diversificació dels continguts audiovisuals als quals accedeixen els nens i nenes. Les pel·lícules infantils que posem en circulació estan compromeses amb la diversitat narrativa i estètica de forma que contribueixen a fomentar una relació creativa i imaginativa amb audiovisual i a despertar el gust pel cinema des de la infància. A través de la diversitat de l’univers cinematogràfic es fomenta l’exploració estètica i emocional dels infants i es posen en valor la contemplació i la comprensió, així com el gaudi, el plaer i la diversió. Una altra cosa que signifiquen cinquanta anys d’història és el fet que és gairebé la meitat de l’edat que té el mateix cinema. I que per tant, l’activitat de la cooperativa ha evolucionat al mateix ritme que la tecnologia cinematogràfica i els consegüents canvis en la tècnica de captació d’imatges, producció, exhibició, programació, formació, etc.

 

Una imatge de “Bon dia, món!”la propera estrena de la distribuïdora infantil Pack Màgic.

 

*

Al llarg de cinquanta anys, la tasca de Drac Màgic s’ha anat modificant en relació amb com s’insereix la cultura cinematogràfica a la societat i en com és rebuda pels públics. Quan es funda Drac Màgic el cinema és analògic, es projecta a les sales i la censura franquista és vigent. Avui en dia, portem màquines de projecció i de captació incessant d’imatges a la butxaca, consumim fake news de l’altre costat del planeta i ens posem filtres per a veure’ns millor als autoretrats. La tasca de divulgació, de programació, exhibició i de formació en llenguatges audiovisuals, ha evolucionat i continua fent-ho, de forma exponencial i vertiginosa i això fa que el nostre treball sigui un repte constant. L’aposta per a posar les imatges al centre de la reflexió i l’anàlisi no deixa de banda les possibilitats creatives, d’exploració i imaginació que permeten gaudir d’una interacció imaginativa. L’accessibilitat a la creació i recepció d’imatges que permeten els dispositius d’avui en dia té alguns riscos com la sobreexposició, però també cal valorar el potencial creatiu i l’ampliació dels canals de difusió, que permetin gaudir d’una relació creativa i enriquidora amb les imatges.

Una de les tasques principals de la cooperativa al llarg d’aquests anys ha estat la de visibilitzar que les contribucions de les dones a la creació audiovisual no són quelcom complementari sinó que formen part indispensable del desenvolupament de la cultura cinematogràfica. El 1993 es va fundar la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona, per Anna Solà i Marta Selva. Des d’aleshores, s’ha convertit en un espai cultural estable i una plataforma d’exhibició alternativa cada vegada més compromesa amb el debat sobre els processos creatius cinematogràfics, des d’on es promociona el cinema dirigit per dones, es visibilitza la cultura audiovisual femenina i es projecten filmografies de directores d’arreu del món. Drac Màgic va iniciar el seu camí en un terreny intransitat: no hi havia una preocupació per l’educació audiovisual, no hi havia pràcticament referents en aquest àmbit i les iniciatives que posaven atenció en la pràctica feminista cinematogràfica eren molt menys visibles. Els canvis socials, polítics i tecnològics converteixen l’audiovisual en quelcom pràcticament omnipresent i constant, i avui en dia es fa difícil no identificar que el paper de les imatges és cabdal en la construcció d’imaginaris individuals i col·lectius. Drac Màgic, tenint en compte que les imatges, l’audiovisual, eren i serien cada vegada més importants en la configuració de la societat, va posar fil a l’agulla amb aquesta tasca ja fa molt de temps.

Actualment, és necessari continuar posant en el centre les imatges com a matèria d’estudi i reflexió. Vivim en un món preeminentment visual i cal posar la lupa per veure com són aquestes imatges i quins imaginaris sobre el món projecten. Cal analitzar, reconèixer i criticar els estereotips i les violències simbòliques de moltes de les imatges que ens envolten. Cal problematitzar la nostra relació amb les imatges: com diuen les crítiques de cinema feministes, davant les narratives masclistes i colonials es pot exercir la resistència mitjançant la fi del pacte espectatorial: la fi de la connivència és una forma de resistència. Però problematitzar la relació no vol dir que les imatges siguin un problema. A Drac Màgic proposem, inspirant-nos en Donna Haraway i el seu “seguir amb el problema”, continuar amb les imatges, convertir la resistència en quelcom festiu i plaent, exercir la relació amb els imaginaris visuals de forma creativa, imaginativa i política: recodificar els llenguatges audiovisuals per a narrar allò que encara no s’ha dit, no s’ha vist o no s’ha vist prou. Seguir treballant perquè l’audiovisual sigui una eina especulativa per imaginar i projectar una realitat que encara no existeix, perquè el cinema sigui un espai des d’on qüestionar, intervenir i reconfigurar les narratives per reinventar el món i atrevir-se a dibuixar les utopies que volem viure.

 

Fotograma de l’assaig audiovisual de Xiana do Teixeiro, fet amb motiu dels 50 anys de Drac Màgic.