La destrucció creativa –en síntesi: l’adaptació de l’empresa a les noves dinàmiques com a resultat d’una crisi o d’una fallida-, de què va parlar Joseph Schumpeter a Capitalisme, Socialisme i Democràcia (1942), té el seu vessant positiu. Resumidament: hi ha creació perquè, prèviament, hi ha destrucció. En d’altres termes, la destrucció és la condició de…
Continuar ... Miquel Porta Perales – La ciutadania de l’oci i l’altra cara de la moneda