Skip to content

Pista Nº 83 – George Steiner – En el castillo de Barba Azul

 

 

 

 

En el castillo de Barba Azul
Autor: George Steiner
Traducció al castellà: Alberto Luis Bixio
1a edició: 12 de juliol de 2005
Editorial: GEDISA
ISBN: 8474324009 ISBN-13: 9788474324006
148 pàgines

 

 

Aquest petit assaig, que George Steiner va escriure l’any 1971 a partir d’unes conferències sobre l’obra de l’escriptor T.S. Eliott, constitueix una obra fonamental dins el pensament cultural actual. Una obra directa, escrita amb un estil àgil i comprensible, sense que la seva enorme càrrega intel·lectual es vegi minvada en cap moment.

L’autor ens proposa un viatge a través dels subterranis de la consciència europea, amb la intenció d’intuir les terribles tensions produïdes a la psique col·lectiva occidental que van desembocar en els terribles esdeveniments del segle XX. La pèrdua de la innocència, i el fet que la cultura, el nou Déu que a partir del pensament il·lustrat anava a salvar l’home europeu de la barbàrie i la tortura, fos una barrera tan dèbil enfront de l’ascens dels nacionalismes, la justificació de la guerra moderna, o les matances indiscriminades que des d’Espanya fins a Sibèria van sacsejar Europa, exigeix, segons l’autor, una anàlisi rigorosa.

Steiner planteja un nou acostament a aquest desgavell en la matriu del pensament europeu, per això planteja les diferents qüestions des del punt de vista de la psicologia de la religió. Segons l’autor, els esdeveniments de la guerra de la primera meitat del segle XX a Europa es poden explicar a través de l’anàlisi de les tensions, mai resoltes, que provocaven les exigències del monoteisme judeocristià. Tensions que s’oposen a l’elasticitat del pensament politeista dels cultes pagans, capaços d’adaptar-se d’una manera molt menys traumàtica als nostres comportaments més mundans, i humans, tan allunyats dels models de perfecció ascètica.

És precisament al segle XIX on l’autor intueix els símptomes del malestar que va provocar el cataclisme. L’avorriment i el tedi de la societat burgesa, tan ben expressats per Baudelaire en els seus escrits, guardaven en el seu interior les terribles descàrregues d’una espiritualitat no completada que clamaven pel foc purificador que regenera la vida. Amb l’Holocaust l’home europeu es venjava del poble que havia creat la idea de la perfecció màxima, un objectiu inabastable per a l’ésser humà mundà presa dels seus instints menys racionals. Si el pensament Marxista significava la immediatesa del paradís, la seva terrible exigència a qualsevol preu, les atrocitats de la màquina de guerra europea significaven, com bé assenyala l’autor, l’efectiva representació de l’infern a la terra.

Uns esdeveniments que van deixar profundament tocats els fràgils fils de la sensibilitat i esperança de la cultura occidental, la pèrdua de l’axioma històric del progrés, i en darrer terme una pèrdua brutal de la nostra confiança en les possibilitats humanes.

Ens trobem, segons el crític nord-americà, en una postcultura pròpiament dita. Una cultura disminuïda que ha perdut els principals paradigmes, ja siguin religiosos o intel·lectuals, que, encara inabastables, la permetien gaudir de vitalitat i força. Una situació d’ambivalència que explica gran part del malestar i escepticisme contemporanis.

Published inARTICLES DE HÄNSEL* i GRETEL*PISTES HÄNSEL* i GRETEL*Pistes Hänsel* i Gretel*

Be First to Comment

Deixa un comentari

Simple Share Buttons