Barcelona ha estat sempre una ciutat de llibres: ho és des dels inicis de la impremta al segle XV, tal i com ho demostren les aportacions de Jordi Rubió i Balaguer o Josep M. Madurell; ho ha estat al llarg dels segles, com ho corroboren bastament els estudis i les obres de Manuel Llanas, d’Isabel Segura o d’altres investigadors, i ho és encara.

Avui, la capital del país compta amb una llarga nòmina d’autors, il·lustradors, traductors i professionals vinculats al món del llibre; és la seu i centre d’activitat de diverses agències literàries, editorials, impremtes, distribuïdores i llibreries, alhora que, mitjançant la bona feina de la xarxa de biblioteques i l’organització de diversos festivals i activitats literàries, intenta acostar els llibres i la lectura a tothom. A més, des de 2015, forma part de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO i, per tant, ha estat designada formalment com a Ciutat de la Literatura.

No obstant això, els llibres i la lectura, ¿arriben a tots els barcelonins i les barcelonines i formen part de la vida quotidiana de la ciutat? Crec que no i les dades ho corroboren. Per posar només un exemple, en el darrer estudi d’hàbits de lectura, un 32% de la població -la dada és de tot Catalunya però de ben segur extrapolable a la ciutat de Barcelona- reconeixia que no havia llegit cap llibre en els darrers dotze mesos.

Si partim de la base que el domini de la lectura és fonamental per accedir al coneixement, per fomentar el pensament crític i per viure en societat, alhora que una magnífica font de plaer, cal garantir que tots els ciutadans hi tinguin accés.

És per això que fomentar l’hàbit lector ha de ser una prioritat que ha d’ocupar i preocupar a qualsevol govern d’una ciutat; una prioritat que ha d’impulsar mitjançant la participació, la col·laboració i la cooperació de les escoles, les famílies, els agents del sector, els mitjans de comunicació i les altres administracions.

La ciutat i el país estan plens de bones pràctiques i múltiples iniciatives que es poden replicar, millorar, ampliar, multiplicar, fer visibles… Penso, per exemple, en la bona feina que estan fent diferents municipis que es defineixen com a Municipis Lectors i que promouen el gust per la lectura mitjançant la implicació de les entitats, les escoles i les famílies; penso en el paper rellevant que haurien de tenir les biblioteques escolars; penso en la possibilitat de traslladar al conjunt de la ciutat les dinàmiques de determinades llibreries de barri que connecten famílies, escoles, biblioteques; penso en la presència d’autors a les aules; penso en mil i una propostes que es podrien fer perquè Barcelona, la ciutat dels llibres esdevingui també la ciutat dels lectors i de la lectura.

Tenim tots els ingredients per fer-ho possible, només ens calen polítiques transversals, lideratge i que els treballs iniciats en el marc de “Barcelona, ciutat lectora” no es quedin, com passa massa sovint, en paraules i bones intencions. Som-hi?

*

Montse Ayats és Presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana.