Skip to content

Miquel Porta Perales – Casa nostra, casa vostra? O no

Quan es passeja per la ciutat de Barcelona –o s´escolta el que es diu- no resulta estrany trobar-se missatges, cartells o pintades on es pot llegir o sentir consignes com ara Primer els de casa? o Casa nostra, casa vostra o Refugees Welcome o One World one Family o De BCN al món, del món a BCN o Obriu Fronteres, volem acollir! I no sols això, sinó que també resulten freqüents les xerrades, manifestacions, concerts o campanyes de crowdfunding pro refugiats o immigrants.

Confesso que quan veig aquests cartells, o tinc notícia d´aquesta mena d´actes, sempre em demano quina podria ser la raó d´aquesta actitud i comportament. Barallo diverses respostes, al respecte. Penso que pot tractar-se de solidaritat, d´altruisme, de generositat, de conducta induïda pel xantatge emocional d´algunes ONG, de la mala consciència del ciutadà occidental o del típic egoisme de qui aposta pel bé amb l´objectiu d´estar molt satisfet de si mateix. En tot cas, hi ha refugiats i immigrants que estan a les portes de casa nostra i demanen d´entrar. La qüestió: què fer? O, per millor dir, quin ha de ser el criteri d´admissió?

En primer lloc, vull insistir en allò que tot just acabo d´escriure: en compliment de la llei –la Convenció sobre l´Estatut dels Refugiats de les Nacions Unides, el Protocol sobre l´Estatut dels Refugiats o el Sistema Europeu Comú d´Asil amb les seves Directives sobre Procediments d´Asil, Condicions d´Acollida i Requisits així com el Reglament de Dublín i l´Eurodac-, ha d´existir un criteri d´admissió de refugiats i immigrants. Criteri que implica –no ens enganyem- l´acollida d´uns i l´exclusió d´altres. És a dir, no l´acollida il·limitada. En conseqüència, l´Obriu fronteres i el One World, one Family queden fora de joc i de lloc. Quant a la immigració –un immigrant econòmic no és un refugiat-, cal acomplir la legislació estatal –sovint, antipàtica- vigent.

De la legalitat a l´economia, hi ha qui afirma que els migrants –usaré aquest terme per referir-me indistintament a refugiats i immigrants- tenen un efecte positiu per a tothom, perquè activen el cercle virtuós de l´economia: la nova força de treball baixa els salaris, cosa que fa augmentar els beneficis d´un capital que invertirà més i, finalment, augmentarà la força de treball i es recuperarà el salari perdut.

Però –segons diuen els experts-, l´efecte negatiu –desplaçament laboral de nadius i baixada salarial- pot ser superior al positiu si hi ha un increment continu de migrants que no correspon a l´oferta de força de treball. D´altra banda, la teoria segons la qual els migrants i els seus impostos garanteixen el sistema de pensions és una “cinta sense fi” que necessita un “flux inacabable d´immigrants” (Robert Rowthorn citat per Robert Skidelsky a Inmigració: veritats incòmodes, 2017).

A tot plegat, s´han d´afegir els costos de la cohesió social –sanitat, educació, habitatge, ajuts- que implica la integració –si és que efectivament es volen integrar- dels migrants. La qüestió de fons que es planteja: ¿un país pot millorar econòmicament amb migrants d´escassos recursos i formació?

De l´economia a la societat. Edward O. Wilson assenyala que “els éssers humans hereten una propensió a adquirir comportaments i estructures socials, una propensió tan extensa que pot considerar-se part de la condició humana. Els trets definitoris són, entre d´altres… els llaços entre pares i fills, l´altruisme entre parents propers… el recel davant els estranys, el tribalisme” (El naturalista, 1994). ¿I si el sociobiòleg tingués raó quan ens diu que pensem, actuem, estimem o ajudem perquè la naturalesa ens ha fet així? De la teoria a la pràctica, ¿que potser les migracions –no amaguem la realitat en benefici de la correcció i la demagògia dominants- no canvien el paisatge existent amb els conflictes i problemes –la integració de qui no es vol integrar, els costos de la integració o la competició pels recursos d´uns i d´altres- que això pot arribar a comportar?

De la societat a la política. En síntesi: a prou Estats de la Unió Europea, o de l´Europa no comunitària –tant de l´Est o l´Oest i del Nord o del Sud-, l´extrema dreta arriba al poder, o el condiciona molt seriosament, ja sia de forma directa o indirecta. No ens enganyem: allò que mou aquests moviments i partits és la fòbia, l´aversió, el temor o l´odi a les migracions i els migrants. Moviments i partits que sovint incorren en el delicte. ¿Potser volem una Europa xenòfoba?

El dret d´admissió del qual parlava a l´inici –és a dir, la voluntat restrictiva de la legalitat vigent en matèria de migracions a través de certs filtres- estaria justificat per les raons econòmiques, socials i polítiques esmentades.
La legalitat vigent en matèria de migracions constitueix un bon exemple de la teoria de l´elecció racional que –en la línia de l´utilitarisme clàssic- busca maximitzar beneficis per a tothom tot introduint criteris d´utilitat col·lectiva. L´interès en general, si es vol. De la teoria a la pràctica, del que es tracta es de limitar les conseqüències no desitjades i difícils d´administrar de les migracions irregulars i incontrolades per la via de la limitació, regulació i gestió migratòries. D´aquesta manera –amb una política migratòria controlada-, es podrien limitar els costos econòmics, socials i polítics del fenomen migratori.

Cal afegir que també es podrien evitar els guanys econòmics d´una indústria de la immigració i els refugiats que trafica amb sers humans. Precisament per evitar-ho, la Unió Europea ha aprovat un Codi de Conducta Marítima (2017) que regula els moviments de les ONG i les seves embarcacions. Un Codi, que exigeix transparència i cooperació amb les autoritats, que no ha estat ben rebut per les ONG. Més: la legalitat restrictiva dels fluxos migratoris irregulars permet que els refugiats i immigrants que s´acullen a la legalitat vigent, puguin entrar legalment a la Unió Europea.

Una última consideració: la legalitat podria evitar l´aparició d´una nova cosmópolis formada per “pàries”, “errants” o “metecos” (Michel Agier, La frontera, el campo, la muerte, 2015) en continu moviment i permanentment amenaçats de detenció, o mort, o enfrontaments fraticides entre migrants.
Primer els de casa? No exactament. Fora demagògies. Fora populismes.

*

Miquel Porta Perales és escriptor

Published inARTICLES DE HÄNSEL* i GRETEL*CICLESConstrucció i cansament a la Barcelona cultural

Be First to Comment

Deixa un comentari

Simple Share Buttons