Dilluns a La Mercè vaig conèixer John Fisherman. Anàvem al parc de la ciutadella format família al complert i vam coincidir, quasi de manera casual amb ell. Assegut al cim d’un dels edificis del parc, sota una capelina groga, deixava anar el fil de la seva canya de pescar. A l’ham un bitllet de 100 euros. Money for free!
Però no va ser a ell a qui vam veure primer. Hi havia un munt de persones: famílies, joves, nens i nenes, avis… esperant que el bitllet de cent euros arribés a tocar dels seus dits. Semblaven un banc de peixos esperant menjar.
Ens hi vam afegir. Convertida en un peix, vaig entrar en les negociacions. Com ho farem? Cooperem per agafar-lo? Competim?

Qui el toqui se’l queda! Però llavors, el repartim entre tots? Què esperarà de nosaltres John Fisherman? Però qui és ell? Qui mou els fils?

Es van posar en joc les emocions i desitjos més primaris. L’enveja i l’individualisme, però també la cooperació i la solidaritat. El valor del diner, i la societat que entre totes i tots estem construint.

A través d’aquesta acció de carrer, ens vam trobar, ens vam interpel·lar els un als altres, ens vam jutjar, ens vam donar oportunitats i ens vam imaginar diferents escenaris.

No tinc cap dubte que els llenguatges artístics ens transformen. Ens donen oportunitats de ser i de fer. De construir. De parlar i afrontar la vida de manera més oberta. De comprendre’ns des de la similitud però també des de la diferència.

John Fisherman va repartir diner gratis. A través d’una acció artística de carrer, es va atrevir a qüestionar un dels pilars sobre els que es mou la nostra societat. I ens va fer pensar.

I continuo pensant: perquè no posem la cultura al centre i parlem de les relacions de poder, les desigualtats, com volem viure, qui volem ser…?

La primera edició de “Mutare, cultura i transformació social” de la Fundació Carulla va ser un pas en aquesta direcció. Persones de diferents disciplines i trajectòria vitals, grups de discussió i de co-creació al voltant de
la capacitat que té la cultura per incidir en la societat.

Durant les 5 hores màgiques que va durar Mutare, un altre món va ser possibles gràcies al profund convenciment que, sense cultura no hi ha societat lliure i democràtica possible…

Més de 300 persones ens vam mirar als ulls, ens vam preguntar i vam combinar il·lusions, esperances, reptes i objectius… amb la intenció de fer de la creació cultural quelcom que impliqui sempre un abans i un després.

Som creadors nats sense saber-ho. La nostra existència està marcada per cadascuna de les experiències creatives que fem possible des de que naixem.

La cultura, a través de les seves diferents manifestacions, és i ha d’estar a l’abast de tothom. Sense por.
Experimentem i creem. Formem-ne part. Atrevim-nos a musicar, a opinar, a reflexionar, a pintar i a escriure…. i observem el que passa quan ho fem. Felicitat.

John Fisherman ens va instar a treure un bitllet de la cartera, lligar-lo a un globus i deixar-lo volar. I ho vam fer.

Mutare: aviat, el proper vol

*

Marta Esteve és directora general de la Fundació Carulla