Skip to content

Miquel Porta Perales – La Biblioteca d´Alexandria

Poc podia imaginar-se William Seward Burroughs –avi de l´escriptor del mateix nom-, un comptable nordamericà que el 1888 va patentar una màquina, batejada com Adding and listing machine, l´objecte de la qual era el de sumar automàticament –per ser més exactes, mecànicament- les inscripcions del llibre de comptabilitat, que el seu invent obriria el camí a una revolució informàtica en què tots estem immergits. Una revolució que tot ho abasta. Una revolució que arriba arreu. També, a la biblioteca.

Aladí i Argus
A Catalunya, l’Adding and listing machine de William Seward Burroughs ja fa temps que la tenim. I funciona prou bé. Si vostès connecten l’ordinador, o el mòbil, o qualsevol altre enginy i consulten els catàlegs Aladí o Argus, si vostès fan això, en qüestió de segons tindran al seu abast el llistat de tots els llibres existents a les biblioteques municipals de Catalunya. I si fan el mateix amb d’altres institucions –de les universitats catalanes al Parlament de Catalunya-, podran accedir a un catàleg de milers i milers de llibres que també estan al seu abast. Però, amb l’Adding and listing machine no n’hi ha prou. Necessitem més.

Fa uns anys, José Luis González Quirós i Karim Gherab Martín –un filòsof amb inquietuds científiques i un científic amb inquietuds filosòfiques que formen part de l’anomenada “tercera cultura” que lliga ciències i lletres-, en el seu assaig El templo del saber (2006), guanyador del Premio Ensayo 2005 de la Fundación DMR Consulting, van proposar la idea d’una biblioteca digital universal que contingués la totalitat del coneixement existent i el posés a la nostra disposició de forma ràpida, ordenada i econòmica. Cosa que, a més de registrar i catalogar –memoritzar- el coneixement existent amb l’objecte de transmetre’l permetria també ampliar-lo i aprofundir-lo. I és que la biblioteca digital universal, en aixecar acta pública del que ja és descobert i conegut, assenyalaria el camí del que encara resta per conèixer o descobrir. O el que és el mateix: la dita biblioteca indica el que no és necessari descobrir ni conèixer, perquè d’altres ja ho han descobert i conegut. En definitiva, una democratització del coneixement que permet l’aprofitament intensiu del temps i el treball científics.

Els catàlegs Aladí i Argus han fet realitat, no sols l’Adding and listing machine de William Seward Burroughs, sinó també la proposta de José Luis González Quirós i Karim Gherab Martín. I tot plegat ho han materialitzat en el terreny que els és propi: el llibre i la lectura. En efecte, Aladí i Argus, tanmateix com d’altres institucions, posen a la nostra disposició els llibres que el ciutadà té a mà –sí, a mà, però s’han d’anar a buscar a la biblioteca corresponent- a les biblioteques de Catalunya. Però, necessitem fer un pas endavant. Per què no ampliar els catàlegs ja existents de tal manera que permetessin, no sols facilitar la lectura, no sols assenyalar títols i llocs on trobar-los, sinó també ampliar-la i aprofundir-la? Per què els catàlegs -a més d´oferir la llista dels llibres als quals es pot accedir prèvia retirada de la biblioteca- no ofereix d’altres serveis?

La proposta
Els catàlegs Aladí i Argus, així com els de les institucions privades, s’haurien de fusionar en un de sol amb l’objectiu de superar provincialismes, maximitzar recursos i crear sinergies. La fusió de catàlegs o la Biblioteca Central Provincial que mai no arriba.

Els catàlegs Aladí i Argus haurien d’anar més enllà del préstec de llibres en edició impresa en suport paper –cosa que no significa clausurar aquest servei- i endinsar-se en l’edició i descàrrega sistemàtica de llibres –no sols d’articles, cosa que ara ja passa- en suport digital i, per què no, en edició audio. Òbviament: s’han de respectar els drets d’autor i els interessos dels editors. Però, que potser –per començar- no hi ha llibres els drets dels quals ja han caducat? Que potser no es podrien reeditar també llibres en suport digital –ja exhaurits i descatalogats- que en el seu temps van veure la llum gràcies a la “col·laboració” de les institucions públiques i privades? Parlo, per exemple, de les col·leccions Textos Filosòfics (Laia), Clàssics del Pensament Modern (Edicions 62), Biblioteca de Clàssics del Nacionalisme Català (La Magrana), Textos Pedagògics (Eumo), Les Millors Obres de la Literatura Universal (Edicions 62) o Les Millors Obres de la Literatura Catalana (Edicions 62). I si tenim en compte que l’edició en català ha estat prou subvencionada per les institucions, per què no afegir a la llista d’altres títols –insisteixo: cal preservar drets d’autors i editors- que també han estat impresos gràcies a la “col·laboració” pública?

Els catàlegs Aladí i Argus no s’haurien de limitar, tout court, a editar i descarregar llibres en suport digital, sinó que també haurien d’oferir –el llibre digital permet moltes coses- unes edicions crítiques que incloguessin uns apèndixs amb un seguit de descriptors –pròlegs, comentaris, crítiques, discussions, índexs i localitzadors, bibliografia complementària- que afavorissin la lectura, contextualització, interpretació, comprensió i abast del text. I és que no es tracta únicament de facilitar documents o llibres, sinó d´oferir elements per submergir-se en la lectura amb tot el que això implica.

El Món III
La proposta d’una biblioteca digital universal, amb els seus corresponents descriptors, en la línia marcada per José Luis González Quirós i Karim Gherab Martín, s’inspira en la teoria popperiana del Món III que concep l’univers del coneixement –ciències i lletres- com 1) una xarxa de proposicions on 2) els textos o documents constitueixen, com si d’un cervell es tractés, un sistema d’elements singulars que remeten els uns als altres –precisament en aquesta remissió troben el seu sentit- en el camí que condueix a la recerca d’una veritat, o certesa, o perfecció, o totalitat que, d’altra banda, mai no assolirem.

Si se’m permet la llicència, la biblioteca digital universal equival a tenir la Biblioteca d’Alexandria a casa. Per ser més exactes, la biblioteca digital universal és millor que la d’Alexandria si tenim en compte que la catalogació digital brinda unes possibilitats inimaginables fa vint-i-tres segles en temps del rei egipci Ptolomeu. I, apurant la llicència, la biblioteca digital universal difícilment desapareixeria sota el foc o el saqueig d´algun successor contemporani dels emperadors romans Juli Cèsar, Aurelià o Dioclecià o del califa Omar. Potser Anonymous o algun succedani? La tecnologia avança que és una barbaritat. També, per combatre els piròmans.

L’avenir d´una civilització com la nostra, fonamentada en el valor del coneixement i la fabulació, depèn de la difusió i extensió del saber. De tot el saber. D’aquí la Biblioteca d’Alexandria.

*

Miquel Porta Perales és escriptor.

Published inARTICLES DE HÄNSEL* i GRETEL*ARTICLES DE TOTS ELS CICLESCICLESCosmopolitisme o el retorn al bosc

Be First to Comment

Deixa un comentari

Simple Share Buttons