*  Hemos estructurado la correlación de artículos de Hänsel* i Gretel* en unos CICLOS que nos permiten generar relatos paralelos sobre el análisis de aquello que está sucediendo en la ciudad. Estos ciclos pueden ser cortos o largos en función del tema o del interés que despierten. Algunos estarán más atentos a la actualidad cultural de la ciudad y otras versarán más sobre los grandes debates culturales. En todo caso, algunos se cerrarán y a partir de ellos podremos generar documentos de análisis; otros pueden quedar abiertos, sujetos a la aportación de nuevas capas sucesivas de conocimiento.

* Los artículos se publican en el idioma original en que el autor los ha escrito.

**  El objetivo del ciclo Cosmopolitismo o el retorno al bosque es mostrar como en los últimos años estamos viviendo el repliegue de una buena parte de las energías creativas y de gestión cultural hacia la profundidad del bosque. Un tráfico que implica embaucar, ocultar, resistir, abandonar y generar una nueva identidad conectada a preservar y establecer la construcción de la ciudad desde una concepción local. Enfrente, la ciudad sigue levantando una visión cosmopolita, abierta, destinada a generar incorporaciones, yuxtaposiciones y enriquecerse de la modernidad como única forma de habitar la ciudad. Hänsel* i Gretel* quiere reflexionar sobre el posicionamiento ante dos posicionamientos, el del bosque, símbolo de resistencia al cambio, y el de la ciudad, lugar del devenir del nuevo.

*

Jaume Ciurana – El dilema del cosmopolitisme

El dilema, aplicat a la Cultura, és un fals dilema. És cosmopolitisme o cosmopolitisme. El retorn al bosc, a més que contradiu el mateix concepte de Cultura, seria un esforç inútil que cauria en terra eixorca. De fet, el bosc, és mort. I és la mort. La Cultura és antròpica – humana, terrenal, social – i entròpica -on el cosmopolitisme substitueix el desordre-. A diferència del que sovint es considera, la Cultura tendeix al cosmopolitisme, perquè el fet cultural neix, precisament, de l’intercanvi amb l’altre. Les cultures són mutants, i un dels factors de mutació és, evidentment, la seva capacitat d’actuar com una esponja envers les altres cultures que l’envolten i la seva capacitat d’adaptació a la societat en la que creix. Una societat – una ciutat – culturalment activa és aquella capaç d’interpel.lar-se constantment i de projectar arreu els valors universals d’aquesta introspecció.

En tant que la humanitat és la mesura generadora i alhora destinatària del fet cultural, la diversitat és part inherent al mateix concepte, i és inimaginable que els diferents elements que conformen aquesta diversitat no hagin de ser permeables, influenciables. Ha estat així des de sempre i així continuarà essent. Una altra cosa és que hi hagi cultures minoritàries o majoritàries. O que es confongui cosmopolitisme amb autoodi, o es caigui en el provincianisme de pensar que tot allò que ve de fora és millor. O que s’atorgui al cosmopolitisme un factor quantitatiu i no qualitatiu: el cosmopolitisme d’una cultura no es mesura per la llengua que empra o per la col·locació en el mercat dels productes que genera, sinó per la potència del seu missatge, per la capacitat que tingui de somoure consciències o de despertar neguits, per les aportacions que des d’una visió pròpia, particular, sigui capaç de fer al debat de les idees de la societat que li és contemporània. El cosmopolitisme consisteix en interpretar el món – el cosmos – des de la ciutat -la polis-, no en reproduir el mateix acte de creació cultural que es pugui fer a qualsevol ciutat del món: això seria una cultura franquiciada o, simplement, el retorn al gran bosc de les cultures majoritàries que així, esdevindrien hegemòniques.

Jaume Ciurana i Llevadot (Barcelona, 1964) és Llicenciat en dret (UB), Màster en Dret Comparat (UAB), Diplomat en Arqueologia i Prehistòria (UB), PGLP (IESE). Va ser Tinent d’Alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona (2011-2015) i actualment ´és Regidor del PDECAT a l’Ajuntament de Barcelona i Diputat de Presidència de la Diputació de Barcelona.

*

Francesc Català-Roca – Col·legi d’Arquitectes

Imatge de la façana del Col·legi d’Arquitectes amb el mural de Pablo Picasso. Cedida pel COAC (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya).

*

*  *  *
Sigue el debate diario de Hänsel* i Gretel* en nuestra cuenta de TWITTER