La pèrdua de pes de la crítica cultural com a generadora de pistes bàsiques per identificar el camí en el nostre ecosistema preocupa al món de la comunicació i molt especialment als seus protagonistes. La manera com es comunica la cultura obre alguns debats dels quals Hänsel* i Gretel* se’n vol fer ressò. L’enorme pes de l’entreteniment i una certa frivolitat en com s’explica el fet creatiu i les pràctiques culturals contemporànies han portat a controvèrsies que qüestionen la seva efectivitat i han mermat el seu prestigi social.
Article publicat per Interacció Quants programadors busquen activament treballar amb artistes discapacitats? Quines són les principals barreres que justifiquen les institucions culturals per esdevenir més accessibles? Qui pot orientar i ajudar els gestors culturals per obrir els seus programes als professionals de les arts amb discapacitats? Per donar resposta a aquestes preguntes, el British Council va llançar…
L’exposició que el CCCB dedica al Marquès de Sade –Sade. La llibertat o el mal- convida a parlar de Donatien Alphonse François, conegut com a Marquès de Sade o com –així el van rebatejar els surrealistes d’André Breton a Luis Buñuel- com el diví marquès. Del Marquès de Sade, els surrealistes valoraven i reivindicaven el seu aire revolucionari, la defensa de la llibertat d’expressió, la…
Article publicat originalment per Guillermo Fernánez a Interacció. L’experiència intel·lectual singular que es viu en visitar una bona exposició es fonamenta en l’efecte comunicatiu d’un llenguatge propi: el llenguatge museogràfic. Un mateix contingut és susceptible de ser comunicat fent servir diversos llenguatges. Si es fa servir el llenguatge cinematogràfic, el resultat és una pel·lícula. Si es…
Continuar ... Interacció — El llenguatge museogràfic- The museographic language
El mes d’Alfred Hitchcock En col·laboració amb el Barcelona Film Fest i A Contracorriente Films, CaixaForum+ dedica cada mes a una figura important de la història del cinema i en projecta una de les pel·lícules més destacades, juntament amb un documental sobre la seva trajectòria. El juliol és el mes d’Alfred Hitchcock, cineasta britànic considerat el…
No hi ha dubte sobre les formes de la representació de la censura, ni gairebé escapatòria. Nosaltres la tenim associada al franquisme, i en una gran part a la cuixa, que era bàsicament l’únic que preocupava en aquell vell país on tothom reivindicava la seva lluita per les llibertats i la democràcia. El cert és…
Continuar ... David Castillo — Els ianquis i la cultura de la cancel·lació
L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya presenten l’exposició “Del pictorialisme a la modernitat. Centenari de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya”, comissariada per Victòria Bonet Carbonell, doctora en Ciències de la comunicació per la UAB, mostra una selecció dels fons de l’Agrupació que abasta des del moviment pictorialista, expandit durant els anys vint i trenta,…
La mort prematura de Martin Amis em va agafar amb l’última novel·la de Julian Barnes a les mans, ‘Elizabeth Finch‘, publicada per Anagrama i Angle, amb bona traducció catalana d’Alexandre Gombau, que ja ho havia fet, entre altres, amb ‘L’única història’. ‘Elizabeth Finch‘ és una excel·lent història d’amor, sense sexe ni relació de parella, amb una antiga professora, carismàtica, amb…
Crònica del debat ‘Com podem millorar la difusió cultural?‘ publicada originalment pel Cercle de Cultura. A partir de les propostes sorgides al debat celebrat el passat mes de desembre “Com podem millorar la difusió cultural?”, coorganitzat pel Cercle de Cultura i Recomana, des del Col·legi de Periodistes de Catalunya ja s’està treballant per fer un estudi…
Continuar ... Laura Bertran — Com podem millorar la difusió cultural?
El dimecres 28 de setembre el Cercle Cultura va acollir el debat “L’associacionisme cultural a Catalunya, avui“. El debat va girar entorn de temes d’interès i actualitat del món cultural, tals com l’espoli patrimonial als ateneus, com aconseguir una major implicació i participació per part dels més joves, o com el món associatiu pot aportar un…
Publicat originalment per Interacció el 30/05/2022 | Cultura Trends | E. Belfiore L’evidència empírica és rarament el motor principal de la presa de decisions en la política cultural. Si aquesta evidència no és la base real per a l’elaboració de polítiques, quin és el seu vertader paper? Eleonora Belfiore se centra en l’article “Is it really about…
Continuar ... Interacció — Polítiques culturals, entre l’evidència empírica i el poder de les idees
