Skip to content

COSMOPOLITISME O EL RETORN AL BOSC

*  Hem estructurat la correlació d’articles de Hänsel* i Gretel* en uns CICLES que ens permeten generar relats paral·lels sobre l’anàlisi d’allò que està passant a la ciutat. Aquests cicles poden ser curts o llargs en funció del tema que toquin o de l’interès que despertin. Alguns seran més amatents a l’actualitat cultural de la ciutat i altres versaran més sobre els grans debats culturals. En tot cas, alguns es tancaran i a partir d’ells podrem generar documents d’anàlisi; d’altres poden quedar oberts subjectes a l’aportació de noves capes successives de coneixement.

* Els articles es publiquen en l’idioma original en que l’autor els ha escrit.

**  L’objectiu del cicle Cosmopolitisme o el retorn al bosc és mostrar com en els últims anys estem vivint el replegament d’una bona part de les energies creatives i de gestió cultural cap a la profunditat del bosc. Un trànsit que implica engalipar-se, ocultar, resistir, abandonar i generar una nova identitat connectada a preservar i establir la construcció de la ciutat des d’una concepció local. Davant, la ciutat segueix alçant una visió cosmopolita, oberta, destinada a generar incorporacions, juxtaposicions i enriquir-se de la modernitat com a única forma d’habitar la ciutat. Hänsel* i Gretel* vol reflexionar sobre la dualitat de dos posicionaments, el del bosc, símbol de resistència al canvi, i el de la ciutat, lloc de l’esdevenir del nou.

*

Jaume Ciurana – El dilema del cosmopolitisme

El dilema, aplicat a la Cultura, és un fals dilema. És cosmopolitisme o cosmopolitisme. El retorn al bosc, a més que contradiu el mateix concepte de Cultura, seria un esforç inútil que cauria en terra eixorca. De fet, el bosc, és mort. I és la mort. La Cultura és antròpica – humana, terrenal, social – i entròpica -on el cosmopolitisme substitueix el desordre-. A diferència del que sovint es considera, la Cultura tendeix al cosmopolitisme, perquè el fet cultural neix, precisament, de l’intercanvi amb l’altre. Les cultures són mutants, i un dels factors de mutació és, evidentment, la seva capacitat d’actuar com una esponja envers les altres cultures que l’envolten i la seva capacitat d’adaptació a la societat en la que creix. Una societat – una ciutat – culturalment activa és aquella capaç d’interpel.lar-se constantment i de projectar arreu els valors universals d’aquesta introspecció.

En tant que la humanitat és la mesura generadora i alhora destinatària del fet cultural, la diversitat és part inherent al mateix concepte, i és inimaginable que els diferents elements que conformen aquesta diversitat no hagin de ser permeables, influenciables. Ha estat així des de sempre i així continuarà essent. Una altra cosa és que hi hagi cultures minoritàries o majoritàries. O que es confongui cosmopolitisme amb autoodi, o es caigui en el provincianisme de pensar que tot allò que ve de fora és millor. O que s’atorgui al cosmopolitisme un factor quantitatiu i no qualitatiu: el cosmopolitisme d’una cultura no es mesura per la llengua que empra o per la col·locació en el mercat dels productes que genera, sinó per la potència del seu missatge, per la capacitat que tingui de somoure consciències o de despertar neguits, per les aportacions que des d’una visió pròpia, particular, sigui capaç de fer al debat de les idees de la societat que li és contemporània. El cosmopolitisme consisteix en interpretar el món – el cosmos – des de la ciutat -la polis-, no en reproduir el mateix acte de creació cultural que es pugui fer a qualsevol ciutat del món: això seria una cultura franquiciada o, simplement, el retorn al gran bosc de les cultures majoritàries que així, esdevindrien hegemòniques.

Jaume Ciurana i Llevadot (Barcelona, 1964) és Llicenciat en dret (UB), Màster en Dret Comparat (UAB), Diplomat en Arqueologia i Prehistòria (UB), PGLP (IESE). Va ser Tinent d’Alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona (2011-2015) i actualment ´és Regidor del PDECAT a l’Ajuntament de Barcelona i Diputat de Presidència de la Diputació de Barcelona.

*

Francesc Català-Roca – Col·legi d’Arquitectes

C-4850 PUBLICADA 21.X.16
Imatge de la façana del Col·legi d’Arquitectes amb el mural de Pablo Picasso. Cedida pel COAC (Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya).

*

*  *  *
Segueix el debat diari de Hänsel* i Gretel* al nostre compte de TWITTER

 

Simple Share Buttons